La nit dels fets, el 17 de novembre de 2016, els tres acusats van robar dues bicicletes a Palamós i la Policia Local de Cassà de la Selva els va enxampar in fraganti amb la mercaderia al damunt. O, alternativament, els acusats no van robar les bicicletes, però d'alguna manera van arribar a les seves mans i volien endur-se-les en comptes de retornar-les als seus legítims propietaris.

Aquestes són les dues possibles versions d'un cas que es jutjarà a l'Audiència de Girona, on la Fiscalia proposa dues tesis de com podrien haver ocorregut els fets. En tots dos casos, però, proposa penes que poden dur els processats a la presó.

El primer relat que defensa la Fiscalia implica que els tres acusats, dos dels quals acumulen dues i tres condemnes respectivament per delictes de robatoris amb força, van posar-se d'acord per «enriquir-se a costa del patrimoni aliè». Van actuar juntament amb un menor d'edat i un quart que no han pogut ser identificats.

Usant tornavisos com a eines, van accedir a diversos trasters situats en un aparcament subterrani del carrer Mallorca del municipi, on van forçar fins a cinc panys. D'aquesta manera es van poder endur una bicicleta de classe BTT. Després, «seguint el mateix pla i moguts pel mateix objectiu», els acusats van canviar d'edifici i van forçar fins a deu trasters més, d'on van sostreure una bicicleta del model Yeti Mtb.

Cap a la una de la matinada, una patrulla de la Policia Local de Cassà va fer l'alto al cotxe on els tres acusats anaven juntament amb els dos desconeguts i on duien tres bicicletes. «Els acusats no van poder acreditar que eren de la seva propietat», motiu pel qual van ser retornades als seus propietaris.

Els fets són aquests, però com que tampoc es pot acreditar que fossin els acusats els que van robar les bicicletes, la fiscalia proposa una qualificació alternativa per cobrir-se les espatlles. Així, el primer relat conclou que són autors d'un robatori amb força en una casa habitada pels quals demana penes de fins a sis anys de presó. El segon els fa responsables d'encobriment, pels quals sol·licita dos anys.