La CUP. La formació, que va denunciar el cas, apunta que les declaracions «han evidenciat» que «els responsables de l'administració de l'aigua durant prop de vint anys a la ciutat havien organitzat una estructura per treure beneficis privats per sobre dels acordats en la concessió», i afegeixen que això ha causat «un clar perjudici pels usuaris del servei». Des de la CUP indiquen que la declaració d'un tècnic d'hisenda ha posat sobre la taula «l'entramat fiscal que havien organitzat els investigats» i els informes tècnics que «certifiquen que es van deixar de fer inversions obligatòries per un import de 4,6 milions i uns 5,4 milions d'euros per la manca de dotació del fons de reposició».

La militant de la CUP i regidora a l'Ajuntament de Girona, Laia Pèlach, manifesta, a través d'un comunicat, que «cada episodi posa més llum a un entramat delictiu que no podia ser avalat per les administracions municipals», un aval que diu resultar de «la passivitat en el control de la societat mixta i de la prorroga el servei al 2013». Amb tot, valora que s'hagi iniciat el procés de municipalització del servei «gràcies al treball iniciat l'any 2015 des de la CUP i entitats com Aigua És Vida».