L’Ajuntament de Girona reconeix la implicació del filòleg, teòleg i defensor de la llengua catalana Modest Prats i Domingo amb la ciutat de Girona batejant els jardins de la travessia del Portal Nou amb el seu nom. L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; el bisbe de Girona, Francesc Pardo; el rector de la Universitat de Girona, Joaquim Salvi; el pedagog i docent Salomó Marquès, i l’escriptor Josep Maria Fonalleras han fet la descoberta d’una placa commemorativa als nous jardins de Modest Prats i Domingo en el seu honor. A l’acte hi han assistit també representants dels diversos grups municipals del consistori.

El nom de Modest Prats va ser una proposta de la ciutadania a la Comissió del Nomenclàtor de Girona per part d’un grup de 39 d’amics de Prats encapçalats per Fonalleras. Tenien la intenció de retre homenatge a la figura del castelloní Modest Prats i de destacar la seva contribució a la llengua catalana, el seu mestratge científic, personal i social, la seva categoria intel·lectual i humana, i la seva vinculació amb la ciutat de Girona.

Aquests jardins, fins ara sense denominar, es troben ubicats just al costat del Seminari de Girona, on Modest Prats va estudiar, hi va ser nomenat sacerdot, i hi va treballar com a professor. En aquest sentit, es tracta d’un emplaçament idoni per la relació existent entre Prats i el centre destinat a la formació de sacerdots. Precisament al costat dels jardins de Modest Prats i Domingo també hi ha un memorial que explica el temps en què el Seminari va ser utilitzat com a presó.

“Avui fem un reconeixement a un intel·lectual amb lletres majúscules, un savi i una bona persona. Modest va ser també un defensor de la llengua catalana en moments difícils, així com una persona valenta i compromesa amb el país”, ha destacat l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

Modest Prats i Domingo (Castelló d’Empúries, 1936 - Girona, 2014)

Modest Prats i Domingo (Castelló d’Empúries, 1936 - Girona, 2014)Va ser sacerdot, filòleg i teòleg, i la seva trajectòria va anar lligada amb la ciutat de Girona, on ja des de jove va entrar a estudiar al Seminari i on va ser ordenat sacerdot el 1959. També es va llicenciar en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, en teologia per la Universitat Pontifícia Lateranense, i va completar els estudis a l'Institut Catòlic de París. Al llarg de la seva trajectòria, va dirigir la delegació a Girona de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona i va ser el primer delegat del Serveis Territorials de Girona del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 1981, a més de treballar com a professor de Filologia i d'Història de la Llengua a la Universitat de Girona i al Seminari de Girona. En l’àmbit de la llengua, va ser membre de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i va participar en els Col·loquis Internacionals sobre llengua i literatura catalanes. A banda, va exercir de rector de les parròquies de Medinyà, Vilafreser i de Santa Susanna, al barri del Mercadal. Al 2004 li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi, i entre el 2005 i el 2014 va ser membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans.

Les seves publicacions tracten sobre la història, l'ús litúrgic i el futur de la llengua catalana. Pel que fa a les publicacions relacionades amb la llengua, destaquen dos volums d'història de la llengua catalana del 1982 i 1996, escrits amb Josep Maria Nadal. En el cas dels escrits sobre llengua litúrgica, és rellevant la seva comunicació al Primer Congrés Litúrgic de Montserrat del 1965, on va denunciar la situació de la llengua catalana des de l'angle de la pastoral de l'Església. També va tractar el futur de la llengua catalana des del manifest d'Els Marges (1979), i va publicar estudis sobre Baldiri Reixach, Jacint Verdaguer, Joaquim Ruyra i Josep Carner; treballs sobre l'Església catalana; va traduir la Fedra de Jean Racine, i va fer una recopilació de textos de les Homilies de Medinyà.

La denominació d’aquest espai de la ciutat es va acordar en el marc de la Comissió del Nomenclàtor de Girona el dia 10 de desembre del 2019, i la proposta es va aprovar en el Ple municipal del 10 de febrer del passat 2020.