03 de març de 2021
03.03.2021
L'Empordà

La mare parricida diu que va matar la filla perquè ho veia tot negre

La processada només contesta al seu advocat i assegura que no es medicava des de dies abans de cometre el crim Avui hi haurà el veredicte

04.03.2021 | 06:30
L'acusada va declarar ahir en últim lloc a l'Audiència de Girona.

El moment més esperat del judici de la mare parricida era molt possiblement ahir, ja que era el seu torn per explicar-se -si així ho volia. I és que tant les acusacions com els membres del jurat popular, que avui han de dictaminar si va cometre el crim conscient de què feia, volien saber per què ho va fer. La resposta, que va donar amb veu fluixa i poc clara, va ser aquesta: «Ho veia tot negre, i no volia que ella patís».

Només va contestar a les quatre preguntes que li va fer el seu advocat, David Muñoz, per assegurar que havia deixat de prendre la medicació sis dies abans de perpetrar el crim, quan va rebre la segona alta del centre psiquiàtric on aquell any havia estat ingressada prop de cinc mesos i una setmana abans dels fets. «Vostè va premeditar l'assassinat?», li va preguntar Muñoz. Ella va dir que no. «Estimava la seva filla?», va seguir el lletrat. «Sí», va respondre ella.

Va deixar pendent de contestar, tal com se li permet per llei, un llistat de preguntes que el fiscal del cas, Enrique Barata, volia formular-li. Tampoc va voler contestar una pregunta d'un dels membres del jurat popular, que la magistrada va llegir-li en veu alta: «Si pogués tornar enrere, ho faria?»

I el crim, el va cometre conscient, o potser estava sota un estat d'alineació mental que li impedia saber les conseqüències dels seus actes? La pregunta clau que justifica tot el procediment judicial ha de quedar resolta avui pels onze membres del jurat popular.

Un crim sense explicació lògica

«Quins motius poden explicar que una mare mati un fill? No en trobaran, perquè no n'hi ha», va dir amb contundència Muñoz durant l'última oportunitat de les parts per defensar les seves tesis abans del veredicte. La seva és clara: hi ha malaltia mental, i no sabia què es feia el dia dels fets. El seu llarg historial d'entrades i sortides a centres psiquiàtrics «no es pot obviar», segons aquesta part.

De fet, la defensa ha arribat a posar sobre la taula l'origen de tot plegat: una depressió postpart no superada. Contràriament al que va indicar el psiquiatre que va atendre la processada tres dies abans dels fets en una visita d'urgències, assegurant que aquest tipus de depressió no pot durar deu anys, la defensa s'agafa a la literatura psiquiàtrica per indicar que va ser «l'inici d'una posterior malaltia mental».

El mòbil del crim ho és tot, segons aquesta tesi, perquè sosté que «no n'hi ha»: «Durant el judici s'han intentat trobar motius com gelosia, venjança cap a l'exmarit i també per assegurar-se que la cuidessin. Cap d'aquests mòbils té fonaments», va concloure Muñoz. I precisament, va arribar a utilitzar els arguments de les acusacions, que han refermat durant el procediment que la dona va actuar amb «fredor emocional, com un robot, somnàmbula», per reafirmar que «això demostra que tenia afectada la cognició». Per últim, va titllar de «contradictòries» les declaracions dels psiquiatres del judici, i va qüestionar el professional que va atendre la dona tres dies abans del crim: «Va dir que no es pot ingressar tothom que refereix idees suïcides, i jo crec que el que s'ha de fer és posar més llits». En definitiva, «s'ha denegat ajuda a una dona que la necessitava», va concloure.

Assassinat amb errors mèdics

Per l'acusació particular que representa el pare de la nena, no hi ha «excuses» que puguin justificar el crim. El seu historial mèdic, que la part coneix «molt bé», és una qüestió que té en compte a l'hora de considerar un atenuant, però la versió que defensa és que la dona va matar la filla perquè «no va acceptar que s'estava distanciant d'ella». Si bé li atribueix haver planejat l'assassinat, tal com incideix el fiscal, també assenyala errors a l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS). «No pot ser que si una persona demana ajuda tres dies després que li donin l'alta no se li pregunti si té una persona a càrrec», va incidir Óscar Ballester. «Tampoc costava res fer una trucada als familiars», va dir, tal com ja va exposar el pare de la nena quan va declarar.

«Ha enganyat a tothom»

La contundència del fiscal en defensar la seva postura va ser evident: «Si matar un fill no és normal, no necessitaríem presons perquè tot s'explicaria per una malaltia mental», va argumentar Enrique Barata, el fiscal del cas. «Si s'hagués apreciat una malaltia mental, hauríem demanat l'eximent, evidentment, però aquest no és el cas i aquesta dona sabia el que es feia», va reblar. Barata està segur que el crim respon a una premeditació que ja havia rondat pel seu cap temps enrere, tal com va manifestar la processada a un dels perits que va fer-li una exploració posterior als fets. Per això sosté que «ha enganyat a tothom», perquè «sabia que tenia dues opcions: anar a la presó o a un centre psiquiàtric, i això demostra que anava un pas per davant», sosté.

A diferència de l'acusació particular, que ahir va defensar que la presó permanent revisable és una «perpètua encoberta» en la qual no creu, el fiscal demana la seva aplicació, que seria la primera a la província de Girona.

Això serviria per evitar que la història «es repetís», va acabar ?Barata.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook