Aquesta alcaldessa no ens la mereixem. La setmana passada va condemnar els aldarulls d'aquestes proppassades nits de glòria cupaire, però va condemnar l'Estat espanyol, com aquell ens místic que ens tapa el cel els dies de sol. El seu partit va emetre un comunicat on la condemna era a la policia i no pas als violents. Els sembla molt malament que els policies facin de policies. De vegades crec que Madrenas no sap que els reis són els pa... A Madrenas li va bé que hi hagi xauxa. I aquesta és la realitat. Madrenas segueix la política del «cuanto peor, mejor». En canvi, no s'adona que aquesta estratègia li funciona igual de bé a Vox. Però ningú en vol parlar, d'això.

Avui, l'escenari als carrers és delirant. I és una circumstància íntimament lligada a la qüestió política. Paral·lelament, els joves pateixen un estrès inèdit; atur juvenil i falta d'oportunitat, pandèmia i afectació psicològica per no poder socialitzar-se. Com a jove, ho entenc. Però que certs polítics els animin a sortir al carrer d'aquesta manera es ben bé que els psicòlegs els necessiten ells. El mes passat van condemnar a un any de presó uns neonazis que tenien un grup de música, imagineu-vos què cantaven. Condemnats per cantar! A aquests sí que els condemnem i neguem que sigui llibertat d'expressió, oi? Jo dic que sí, que no ho podem tolerar. Ara bé, llavors quina és la diferència amb el que diu el raper Hasél? Li sembla menys greu dir: «No me da pena tu tiro en la nuca, pepero. [...] No me da pena tu tiro en la nuca, socialisto. [...] ¡Gora ETA!» a l'alcaldessa?

En Xavier Rigall deia que tinguem en compte una cosa: a Europa, l'extrema dreta és molt més present que a Catalunya. Aquest és el problema del provincianisme dels polítics independentistes, que només surten per anar a Waterloo. Efectivament, a Catalunya no hem inventat res amb tot això del procés. A Europa hi ha des de fa anys una corrent política basada en els nacionalismes i els populismes i, per tant, en el proteccionisme i la desintegració. La dita «extrema dreta» està més que implantada als parlaments europeus. L'avís a navegants és que l'inocentisme d'alguns xocarà frontalment amb la inclusió de Vox a les institucions i, en definitiva, als carrers. La frustració serà major. L'independentisme ha superat el seu punt àlgid, però Vox te molt marge de millora. Veient que aquests fillols de la CUP, dels CDRs, i dels de l'«apreteu, apreteu» d'en Torra, que juguen a llençar pedres a la policia, en molts casos menors d'edat, el dia que es trobin al davant al votant tipus de Vox, correran. Però correran com no hi hagués un demà, i això que «els carrers seran sempre nostres» s'acabarà per sempre. I fixeu-vos, quan arribem a aquest punt, ja ens haurem carregat el delicat equilibri social que ens feia viure tranquils. Mai hem menyspreat tant ser europeus. Llavors, en Pablo, si deixa d'enaltir al terrorisme, ja haurà sortit de la presó i serà una víctima del seu passat. Li costarà molt que el contracti una empresa, jo no ho faria. I vosaltres?