24 de febrer de 2021
24.02.2021
L'Empordà

El misteri del peveter perdut

Una investigació aconsegueix trobar el monòlit de la inauguració de la 1a Setmana de l'Esport Provincial ara fa més de 50 anys, que va desaparèixer de davant de l'actual Palau Firal

25.02.2021 | 06:30

Aires olímpics a Girona. El peveter va custodiar una flama vinguda d'Empúries tot emulant la tradició olímpica, per inaugurar una competició esportiva el 1968. Tot i això, la torxa oficial no va trepitjar terres gironines aquell any. Girona va haver d'esperar 24 anys més fins a rebre l'autèntica flama olímpica, camí de Barcelona 92. Ara que s'ha recuperat el monòlit, el PSC gironí vol que es restitueixi al seu lloc original per recordar la identitat esportiva lligada a la Devesa.

Hi ha objectes que parlen del passat de l'indret on es troben. El parc de la Devesa ha custodiat nombrosos elements que n'expliquen la història, alguns dels quals encara s'hi poden veure, però d'altres han desaparegut (com l'escultura Diana, perduda en la inundació de 1940, o els «bambis» de Narcís Carmaniu). Fins la setmana passada, aquest també era el cas d'un peveter de pedra, testimoni d'un moment en què la Devesa, i especialment la zona del Camp de Mart, concentrava bona part de la vida esportiva a la ciutat, ara fa més de 50 anys.

Qui va posar-se sobre la pista d'aquest monòlit desaparegut va ser la regidora socialista a l'Ajuntament Bea Esporrín mentre estudiava la història de la Devesa, tot fent la tesi d'un màster en Gestió patrimonial. Va trobar-ne referències consultant el CRDI (Centre de Recerca i Difusió de la Imatge), de l'Arxiu de Girona.

Fruit de la investigació, Esporrín va descobrir que el peveter va ser protagonista de l'acte inaugural de la primera «Setmana de l'Esport Provincial», organitzat per la Diputació el 1968, any olímpic. Potser per això, el 9 de juny es va encendre una torxa als peus de l'escultura d'Escolapi a Empúries, que atletes de l'Organització Juvenil Espanyola van transportar en una cursa de relleus fins a Girona, tot emulant la tradició olímpica. Un cop allà, Esporrín explica que la flama va ser dipositada en aquest monòlit, davant el pavelló d'esports (l'actual Palau Firal). L'acte va comptar amb una missa del bisbe de Girona. Era el tret de sortida d'una competició que va congregar més de 800 esportistes de 13 disciplines diferents, i que es repetiria, de forma bianual, a Figueres, Olot i Blanes. Segons recull la premsa de l'època, el peveter «se situaria per sempre davant el pavelló d'esports».

Un any de recerca

Però no va ser així. De fet, posteriorment no se sap què se'n va fer. I ara «no hi ha cap monòlit de pedra davant de la Fira», diu Esporrín, que ha passat més d'un any buscant-lo. Va saber que el peveter podria trobar-se al magatzem de les brigades gràcies a en Narcís Sureda, «veí de la Devesa i arquitecte tècnic municipal durant una trentena d'anys i un pou de coneixement pel que fa a la història de Girona», indica Esporrín.

Així, va parlar-ne amb personal del Museu d'Història de la ciutat, que el va trobar allà la setmana passada, i el va traslladar al magatzem exterior que el museu té a Salt. Ara, des del grup municipal del PSC, consideren que «seria bo que es restituís al seu lloc original, recordant i difonent part de la identitat esportiva que tan lligada va estar a la Devesa», apunta Esporrín.

24 anys més per rebre la flama

Qui sap si aquest peveter havia tingut opcions d'acollir l'autèntica flama olímpica l'any 1968, si hagués passat per Girona. Alguns articles de la premsa gironina d'aleshores criticaven: «Es comenta que és més que probable que la torxa olímpica no trepitgi terres gironines, ja que desembarcarà a Barcelona», anunciava Los Sitios el 21 de juny, que retreia als organitzadors del recorregut fins als jocs de Mèxic que cometessin «l'error de no reparar-se una mica en la història espanyola, ja que s'haurien assabentat que Empúries va ser la primera ciutat grega que es va fundar a Espanya». «Un error de bulto», consideraven. Finalment la flama, que aleshores resseguia les passes de Cristòfol Colom en la seva ruta fins a Amèrica per arribar a Mèxic, va entrar a Espanya directament des de Barcelona.

Girona va haver d'esperar 24 anys més fins que no va veure arribar la flama olímpica provinent de Grècia, després de desembarcar a les ruïnes d'Empúries, pels Jocs Olímpics de Barcelona 92.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook