Girona s'ha vist obligada a aturar el pla per lluitar contra les ocupacions de pisos vinculades a la delinqüència. El protocol fixava multes mensuals de 1.000 euros als grans tenidors, per forçar-los a no desentendre's de la problemàtica. Però la sentència del Constitucional que anul·la diversos articles del decret llei aprovat per la Generalitat per millorar l'accés a l'habitatge, ha desmuntat la peça bàsica del pla. I deixa el consistori sense eines a l'hora de fer pressió als grans tenidors perquè fessin fora aquests okupes i destinessin els pisos a lloguer social. L'alcaldessa, Marta Madrenas, i la regidora d'Habitatge, Annabel Moya, critiquen que tota la feina feta durant mesos des de quatre àrees del consistori quedi en «no-res».

El protocol per posar fre a les ocupacions vinculades a la delinqüència, i també mobilitzar pisos buits, s'havia treballat durant mesos. Implicava fins a quatre àrees: Alcaldia, Habitatge, Serveis Socials i Seguretat. En paral·lel a la pressió policial, el consistori tenia clar que per resoldre el problema calia forçar la propietat (bancs i fons d'inversió) a trobar-hi solució. «No es preocupen de res del que passa als seus habitatges, ni tan sols els importa; se'n desentenen del tot», va criticar ahir Madrenas. «No oblidem que parlem d'okupes que, directament, són delinqüents, i que també creen problemes veïnals», va dir.

Per això, emparant-se en la llei catalana, el protocol imposava multes «coercitives» als grans tenidors. Cadascuna era de 1.000 euros mensuals, i s'anirien imposant fins arribar a la meitat del valor de l'habitatge (que és el topall que fixava la norma). «Aquí en cap cas hi havia voluntat recaptatòria, sinó que l'objectiu era implicar la propietat perquè tirés endavant el desallotjament», va dir l'alcaldessa.

Les multes s'imposarien a tots aquells grans tenidors que tinguessin pisos amb okupes. Però no només això, perquè el protocol també anava més enllà. I amb voluntat de mobilitzar habitatge, recollia que tots aquells grans tenidors que fes més de dos anys que tinguessin pisos buits, també haurien de pagar les sancions. D'aquesta manera, se'ls forçaria a posar-los a lloguer i destinar-los a col·lectius desafavorits.

Per això, tal com va concretar la regidora d'Habitatge, Annabel Moya, es preveia dur a terme un pla d'inspeccions arreu de la ciutat. «La nostra voluntat era poder fer front a les necessitats socials que pateixen famílies, joves i gent gran; i més en uns moments de crisi tan profunda com l'actual».

Amb la decisió del constitucional però, tot ha quedat aturat. «Si no ha possibilitat de poder imposar les multes, ens quedem sense eines a l'hora d'obligar els grans tenidors a implicar-se en el problema», va lamentar Madrenas. En referència a les ocupacions vinculades a la delinqüència, l'alcaldessa va dir que la policia «pot anar aixecant actes cada dia», però que per tallar el problema de soca-rel, allò que calia era desallotjar. I això, ho havia de promoure la propietat.

D'altra banda, Madrenas i Moya van lamentar que s'hagi perdut una oportunitat per resoldre situacions d'emergència habitacional. Perquè si s'aconseguia que els grans tenidors mobilitzessin pisos buits, es podrien destinar a la borsa de lloguer social o per determinats col·lectius (com ara joves i gent gran).