Els intents de l'equip de govern de de Girona que encapçala l'alcaldessa Marta Madrenas ha rebut diferents cops de pal per intentar apartar l'interventor municipal, Carlos Merino. Fa uns dies, un jutjat ha rebutjat les intencions de l'alcaldessa de jubilar l'interventor tot i que aquest havia demanat treballar fins als 70 anys i ha condemnat l'Ajuntament a pagar les costes judicials. Però la pugna entre Madrenas i el funcionari ve de lluny i, per ara, l'alcaldessa ha rebut ja dos revessos a les seves intencions. Un dels qui ha recriminat l'actitud a Madrenas i el seu equip és el fiscal anticorrupció José Grinda. I l'altre és des del departament de Presidència. En els dos casos, s'acusava l'interventor de manifestacions i afirmacions «greus».

El primer cas

El primer dels cops de pal arrenca a inicis del 2019, quan l'aleshores vicealcalde i administració judicial de l'empresa Agissa (Aigua de Girona, Salt i Sarrià), Eduard Berloso, va dirigir una carta als jutjats per fer saber que l'interventor, al seu parer, havia comès afirmacions de «gravetat». En concret, l'aleshores vicealcalde explicava que amb l'empresa intervinguda judicialment i ell com a administrador judicial havia administrat l'empresa «sense incidències» per regularitzar el funcionament de la societat, juntament amb dos funcionaris de carrera: el secretari de l'Ajuntament i la viceinterventora. Però exposava que l'interventor li havia adreçat un informe el 10 de gener d'aquell any om afirmava que no podia «exercir amb la deguda independència i autonomia les funcions que li corresponen». Berloso deia al jutjat que l'informe es devia a un correu electrònic del 9 de novembre de 2018. Al correu el vicealcalde havia sol·licitat a l'interventor que si havia de demanar documentació, en lloc de fer-ho «de forma recurrent» a «certs treballadors» ho fes a ell i li recordava que la interventora designada judicialment era la viceinterventora de l'Ajuntament.

Per això, escrivia al jutjat per si calia «cursar algun tipus de tràmit de l'esmentat informe a la instància pertinent, exposar en compareixença els fets davant d'aquest il·lustre jutjat o portar a terme les mesures» que el titular del jutjat estimés «més ajustades a dret».

La resposta va venir directament del fiscal anticorrupció José Grinda, que investiga les irregularitats a la companyia d'aigües. El 2 d'agost li va respondre que no calia fer cap tràmit ni cap de les tres diligències proposades. I li estirava les orelles: «Es considera que la tasca de l'administració judicial ha de ser compatible amb la tasca d'auditoria que ha de mantenir l'Ajuntament» i li recordava que «hi ha d'haver comunicació entre les dues». I afegia que «en qualsevol cas, si l'administració judicial entorpeix en alguna cosa a la intervenció municipal, aquesta s'ha de posar en contacte amb el jutjat».

El segon cas

En el segon cas, l'alcaldessa demanava a la direcció general d'administració local del Departament de Presidència, dirigida per la consellera Meritxell Budó, que examinés una possible infracció comesa per l'interventor. Era un escrit del 23 de desembre del 2020. Exposava que dues persones que presten el servei a la companyia d'aigües (el director econòmic i la directora-gerent) havien «denunciat» manifestacions «greus» del funcionari i no descartaven «defensar els seus drets». Madrenas demanava a la conselleria que examinés «l'actuació del funcionari» perquè podria ser tipificada com d'«abús de l'autoritat o de manca de consideració envers el personal de l'administració». Però des de la conselleria van replicar que la petició «no va acompanyada de cap proposta que examini la presumpta actuació de l'interventor». I concloïa indicant que en «la sol·licitud no s'aporta la documentació prevista legalment» i li donava deu dies per aportar la proposta raonada. L'Ajuntament no ha volgut indicar si ha fet aquest pas.