23 de gener de 2021
23.01.2021
L'Empordà

Som Sostre apunta a un problema «de gestió» a La Sopa més que de recursos

L'entitat gironina demana «treballar de manera conjunta» amb l'Ajuntament per plantejar un nou model de gestió del sensellarisme

23.01.2021 | 06:30
Voluntaris de Som Sostre en una de les seves sortides, en una imatge d'arxiu.

L'entitat Som Sostre de Girona considera que el centre d'acollida i Serveis Socials La Sopa té un problema de «gestió» més que de manca de recursos. L'entitat s'ha pronunciat després que la regidora de Serveis Socials, Núria Pi, reclamés més recursos per poder ampliar el centre o obrir un altre equipament similar a la província. De fet, es tracta de l'únic que actualment dona servei a tota la demarcació i el recurs està saturat.

Som Sostre, però, apunta que el servei «no està donant l'atenció necessària que fa falta a les persones sense llar ni respon a les necessitats que té la gent que viu al carrer o aquells que resideixen a La Sopa», segons afirma el seu president, Cristian Lienlaf. «Per molt que Diputació i Generalitat aportessin més diners, si es continua amb la gestió actual, no servirà per afrontar el problema del sensellarisme, sinó que simplement es farà tal com s'ha fet fins ara però amb més dutxes calentes. Aquesta és una solució a curt termini que no resol el problema de fons», apunta Lienlaf.

Així, des de l'entitat veuen positiu que es demanin més recursos, però creuen que haurien d'estar «millor gestionats» i enfocats a «treballar a llarg termini per donar sortida a aquestes persones», proporcionant-los eines «per trobar un habitatge digne».

A això s'hi suma la insuficiència de serveis que han detectat a l'equipament. En aquesta línia, Lienlaf posa d'exemple que «de 18 dutxes que hi ha, en funcionen 6, i dues són d'aigua calenta», segons han pogut saber des de l'entitat. I diu que han trobat situacions similars en altres serveis, com el de menjador o el d'educadors, que apunten que no són suficients per oferir l'atenció adequada.

Amb tot, critiquen que «fa més de deu anys» que hi ha aquestes deficiències. Per això afirmen que els queden dubtes sobre «com es distribueixen aquests 1,4 milions d'euros del pressupost del centre, perquè l'equipament de la Sopa és el mateix que fa 100 anys», diuen.

D'altra banda, Lienlaf rebat l'argument que alguns sense sostre es neguin a rebre atenció. El president de l'entitat diu que, en les sortides que fan els voluntaris per repartir àpats calents i xerrar amb les persones que dormen al carrer, aquests els expliquen que «estan cansats d'anar a serveis com La Sopa i sentir-se com un full més» en un procés burocràtic que «no tindrà cap sortida», afirma el president de l'entitat. Per això defensen que els serveis per a les persones sense sostre s'haurien de planificar «a llarg termini, però veiem que s'improvisen a curt termini», diu Lienlaf.

Treballar conjuntament

Des de Som Sostre, demanen a l'Ajuntament «treballar de manera conjunta, aglutinant associacions ciutadanes, partits polítics i tothom que es vulgui implicar a generar un nou model de gestió del sensellarisme», i proposen estudiar «iniciatives exitoses d'altres parts del món per aconseguir un impacte real, més enllà de solucions curtterministes», diu Lienlaf.

De fet, consideren que el primer pas hauria de ser elaborat un cens de persones que viuen al carrer a la ciutat. Ells n'han fet un de no oficial i n'han comptat al voltant de 150. Malgrat això, creuen que és necessari un recompte oficial que actualitzi les dades de l'últim, fet l'any 2016, tot i que diuen que han «demanat col·laboració per part de l'Ajuntament» però no han obtingut res?posta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook