Un estudi ha evidenciat l'impacte del confinament en el «paisatge sonor» de Girona, és a dir, com van variar els sons que omplen la ciutat cada dia. I queda clara la importància del silenci que, puntualment, va envair carrers i places -un aspecte sovint subestimat, però que té efectes sobre la salut. Per fer-ho, s'han analitzat les dades de vuit sensors de l'Ajuntament repartits per la ciutat, fixant-se en els mesos de març i juny del 2020, i comparant-los amb el mateix període d'anys anteriors. Tot plegat, amb l'objectiu de dibuixar els mapes sonors de les ciutats pensant en la salut i la ciutadania.

Els llocs on la baixada del soroll ha estat més dràstica és en les zones que concentraven més vida nocturna abans de la pandèmia, com l'avinguda Ramon Folch o el carrer Figuerola. Això evidencia com la fressa del moviment nocturn de persones afectava els veïns. «Els valors del soroll a la nit van caure molt durant el confinament», diu Rosa M. Alsina, una de les investigadores de La Salle-URL que firmen la recerca.

Justament el sensor de Ramon Folch presentava valors elevats abans de la covid-19, en algunes hores fins i tot pròxims al llindar recomanat per l'Organització Mundial de la Salut. Però durant i després del tancament, en canvi, han millorat notablement. «En els punts on hi ha més trànsit, sobretot a les hores punta, també es nota la caiguda, però no tant», apunta Alsina.

La recerca s'integrarà en un estudi més gran i estès a tot Catalunya, anomenat «Sons al Balcó», que ja va començar en el confinament. Com que els investigadors no podien sortir a recollir dades, van recórrer a la col·laboració ciutadana, demanant que els enviessin vídeos i que contestessin una enquesta. Els resultats mostren com els veïns notaven que els sorolls més molestos -com el trànsit, la fressa d'avions en alguns punts, o la indústria- deixaven pas a sons que no eren els habituals, com el d'ocells en zones urbanes.

Cuidar el «paisatge sonor»

Però «Sons al Balcó» té una altra vessant: conscienciar de la importància dels sons que ens envolten i poden passar desapercebuts. «Som més conscients del paisatge que veiem, i no es pensa tant en el sonor», destaca Alsina, que ressalta que «també és patrimoni» i posa d'exemples entorns i paratges com ara les ribes del Ter. «Només ens fixem en allò visual, en canvi, quan passa per allà una moto molt de pressa, ens molesta molt», explica la investigadora. I apunta que «quan ho tens tot aturat» se'n pot prendre més consciència. «Aleshores t'agradaria trobar un equilibri, i tot i que evidentment no tot pot estar aturat -la gent ha de moure's, va a treballar...-, ens adonem que hi ha coses que no hem cuidat prou», explica. I entre aquestes coses, parla de «gestos petits» a l'abast de tothom per contribuir a reduir el soroll ambiental, com «no agafar el cotxe i caminar, si es té la possibilitat».

El vincle entre soroll i salut

De fet, un dels objectius principals de l'estudi és «identificar com són els mapes sonors de les nostres ciutats, pensant en la salut de les persones que hi viuen», diu Alsina. Sense anar més lluny, l'OMS assenyala que el soroll té un impacte clar sobre la salut, ja que provoca malalties coronàries -uns 48.000 nous casos a l'any a Europa, i al voltant de 12.000 morts. «A més de les malalties cardiovasculars, també poden generar problemes per dormir o dificultats a l'atenció en el cas de les escoles», exposa Alsina.