Desterrar aquell vell concepte que adjectiva les universitats com a «Torres d'ivori» aïllades de tot el que passa al seu voltant. Aquest és, a grans trets, el principal objectiu del projecte europeu SHEFCE (Steering Higher Education for Community Engagement) que des de l'estudi de «l'arrelament en el territori» de cinc universitats concretes pretén elaborar un «pla d'acció per millorar el compromís social de les universitats oferint recomanacions tant als mateixos centres com als governs i la resta d'actors implicats». La Universitat de Girona participa en el programa al costat de la Danube University de Krems austríaca, la Free University de Brussel·les belga, la Technological University de Dublín irlandesa i la Universitat de Rijeka a Croàcia.
«El Community Engagement sovint se sol traduir aquí com a compromís social, però crec que el concepte més correcte seria el d'arrelament en el territori, perquè el que el SHEFCE vol posar en relleu és tota la relació que tenen les universitats amb la societat que els envolta, identificant-ne els punts forts i les mancances per poder fer recomanacions per millorar aquest arrelament», explica Alícia Betts, tècnic de Projectes Internacionals de la UdG, sobre el SHEFCE que compta amb finançament del programa Eramus+ de la Unió Europea i el lideratge de l'Institut per al Desenvolupament de l'Educació de Croàcia.
«El projecte té diferents parts i el paper de la UdG se centrarà sobretot en la primera, que és aplicar les eines per avaluar l'arrelament de la universitat en el territori i elaborar les recomanacions», detalla Betts abans de concretar que aquestes eines per estudiar l'arrelament són unes «toolbox que es van crear en un projecte europeu anterior, el TEFCE (Towards a European Framework for Community Engagement in Higher Education), del qual en va formar part de l'ACUP, l'Associació Catalana d'Universitats Públiques».
«Allà es va sistematitzar la manera de fer l'estudi amb la creació de grups de treball, que en el cas de Girona estarà liderat per la vicerectora de Compromís Social i Territori Sílvia Llach, formats per gent de la mateixa universitat, però també del territori perquè, en el nostre cas, també hi ha representants dels ajuntaments de Girona i Salt o del consell social», desgrana Alícia Betts sobre la metodologia d'un projecte que, més endavant, haurà d'haver d'acabar oferint tant als països de les cinc universitats participants com al conjunt d'Europa recomanacions i sistemes per optimitzar el seu compromís amb la societat dels seus respectius territoris; endegar una plataforma en línia amb recursos per a les diferents universitats d'àmbit europeu; i posar en marxa un «mapa de calor» sobre l'arrelament territorial per visualitzar les bones pràctiques dels centres dels diferents països.
La UdG jugarà un paper principal en la primera part, l'estudi de l'arrelament comunitari i l'elaboració de les recomanacions, però també formarà part de la resta que lideren des de l'Institut per al Desenvolupament de l'Educació de Croàcia amb la intervenció de les cinc universitats participant i d'organismes com la mateixa ACUP (Associació Catalana d'Universitats Públiques), el Ghent University i l'Institute for the Development of Education i el National University d'Irlanda. A banda dels ajuntaments de Girona i Salt també hi col·laboren els de Dublín i Rijeka i l'ONG City Spark de Brussel·les.
