01 de desembre de 2020
01.12.2020
L'Empordà

Tres escoles de Girona tenen més del 40% d'alumnes amb necessitats especials

Guanyem alerta que la segregació escolar a Girona s'ha accentuat, i denuncia desigualtats entre els centres públics i els concertats, també en la concentració de nouvinguts «Els equips docents i directius tenen una feina més feixuga perquè ha de ser més personalitzada», destaca la formació

07.12.2020 | 06:30
L'aula buida d'una escola de Girona.

Les escoles i instituts amb més complexitat educativa de Girona han matriculat més alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) aquest curs. De fet, hi ha una gran distància entre centres pel que fa a la proporció d'infants que necessiten més atenció, ja sigui per condicions psicopedagògiques o socials. El desequilibri s'evidencia amb dades com les de l'escola de Vila-roja, amb un 72% d'alumnat amb NEE, seguida de la Carme Auguet (47,8%) i la de Font de la Pólvora (47%), que disten molt d'aquells centres d'infantil i primària amb menys alumnes amb NEE: l'escola Vedruna (6%), i El Bosc de la Pabordia (7,7%). Així es desprèn de les dades de matriculació escolar d'aquest curs, que també denoten una situació similar en alumnes nouvinguts, que s'han d'adaptar al centre i, sovint, al sistema educatiu.

En aquest sentit, el grup municipal Guanyem denuncia que enguany la segregació entre centres educatius «s'ha accentuat». El regidor Pere Albertí ha explicat que «lluny d'alleujar la càrrega de feina que suposa atendre aquesta mainada, les escoles considerades de màxima complexitat de Girona continuen sent les que reben més alumnat que requereix una atenció especial». Albertí explica que aquestes desigualtats es produeixen entre l'escola pública i la concertada i també entre els diversos centres públics, segons indica en un comunicat. A més, qualifica de «molt preocupant» el fet que aquests centres també estan assumint un gran nombre d'alumnes nouvinguts. «A mesura que passen els cursos, el fenomen del repartiment desigual es va agreujant», manifesta el regidor.

Tot i que a Primària es fa un repartiment equitatiu de les places d'alumnat amb NEE entre els centres, a la pràctica, les escoles públiques -que atenen un 65% dels alumnes- «concentren el 72% de les NEE, mentre que els concertats (amb un 35% de l'alumnat de la ciutat) només n'atenen el 28%», posa de relleu la formació. A secundària els desequilibris «encara són més aguts», i més de la meitat d'aquells que són nouvinguts «es concentren en quatre instituts públics», destaquen des de Guanyem. L'institut Narcís Xifra, d'alta complexitat, és el concentra més places de NEE de tota la ciutat (29%), i, a la vegada, el que ha hagut d'integrar més nouvinguts, prop del 15%. En canvi, el que en té menys, el Vedruna, no arriba al 3%.

«Això significa que els equips docents i directius tenen una feina més feixuga perquè ha de ser més personalitzada», ha argumentat Albertí. «Les decisions preses des del Departament d'Educació i avalades pel govern gironí han tingut conseqüències molt negatives per aquest centre i no s'està fent prou per revertir aquesta dinàmica», ha afegit.

«Girona va enrere», afirma Albertí, que cita un informe del síndic de greuges de 2008, on s'explica que alguns centres ja se sentien «desbordats». Des de llavors, Guanyem alerta que la desigualtat educativa «s'ha accentuat». «L'any 2014 Girona tenia tres centres classificats de màxima complexitat; actualment en té sis», denuncia la formació. Per Albertí, la solució passa per augmentar els recursos als centres més complexos, més implicació de les concertades, millorar la detecció i repartiment de NEE i alumnat nouvingut, i garantir el manteniment de les línies educatives públiques.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook