TechnoSperm, un grup de recerca en Biotecnologia de la Reproducció Animal i Humana, de la Universitat de Girona, amb Marc Yeste com a investigador principal, té un projecte per estudiar unes regions desconegudes del codi genètic de l'espermatozoide amb la voluntat de saber per què alguns embrions moren en una etapa molt inicial. Aquest projecte, que porta per títol «Relació de la infertilitat genètica masculina amb les regions d'unió entre toroides de l'espermatozoide» és un dels 41 que han estat escollits per rebre finançament procedent de La Mataró de TV3 i Catalunya Ràdio de l'edició del 2019 que tenia com a objectiu millorar la qualitat de vida o l'esperança de vida de les persones que conviuen amb malalties minoritàries. Així, TechnoSperm rebrà 194.850 euros per investigar sobre aquesta alteració que produeix infertilitat genètica per causa masculina.

Des de la Universitat de Girona expliquen el projecte detallant que «l'espermatozoide és la cèl·lula més petita del cos humà i és l'encarregada de transportar el material genètic fins a l'òvul per donar lloc a un embrió; i que el material genètic, que està a cada una de les cèl·lules del cos, és com una biblioteca on es defineix el funcionament de totes les cèl·lules», però que «si a aquesta biblioteca li falten llibres o té la informació malmesa, es produiran errors en el funcionament d'un o diversos tipus de cèl·lules».

Avui dia, es desconeix el significat de totes les regions del codi genètic, «de totes les frases de cada llibre de la biblioteca», i la recerca de TechnoSperm té «l'objectiu d'explorar aquestes regions desconegudes del codi genètic de l'espermatozoide». La investigació es farà «en models animals, en els quals s'induiran alteracions en l'estructura de l'ADN dels espermatozoides que s'utilitzaran per fecundar òvuls sans».

L'estudi dels efectes en els embrions que es generin per aquests òvuls seran els que permetran «explicar la causa de diferents casos d'infertilitat genètica rara d'origen masculí en humans, obrint la porta a tractaments futurs que milloraran la medicina reproductiva».