Les ganes de trobar feina o de reenganxar-se a la formació són el que motiva els 16 alumnes que participen en el Programa de Transició al Treball (PTT) d'auxiliar de construcció. Aquest nou PTT que ara s'ofereix a Girona es dirigeix a joves d'entre 16 i 21 anys que no han obtingut la titulació secundària obligatòria i quedaven al marge del sistema educatiu i del mercat laboral. L'objectiu és que, durant un curs, adquireixin coneixements sobre construcció que els permetin trobar feina o bé continuar formant-se a través d'un cicle formatiu.

Tot plegat ho fan des d'un enfocament molt pràctic: «Volem que aprenguin fent», explica l'aparellador Ileix Costa, l'encarregat d'ensenyar-los com aixecar murs, fer teulades o els acabats d'una paret. En el bloc de matèries teòriques, la pràctica també hi té un pes: «Si treballem les fraccions a matemàtiques, ho aplicarem, per exemple, a la relació amb el morter».

Dins aquest bloc, l'educadora social i pedagoga Teia Cáliz els imparteix matèries com comunicació oral i escrita, entorn social, matemàtiques o prevenció de riscos laborals. Això, a més de dinàmiques de grup basades en l'esport, amb les quals treballen valors com el treball en equip. I d'altra banda, insistint en l'adquisició d'uns hàbits, des de la puntualitat fins a l'autocontrol en l'ús del mòbil, que els seran necessaris un cop accedeixin al món laboral.

De la tradició a la bioconstrucció

Des del PTT també fan tastets de tècniques noves i sostenibles, com la bioconstrucció. «Hi ha un canvi de paradigma que es notarà en la dècada dels 20, quan ja no es construirà tal com s'entén a dia d'avui», explica Costa. Per això, en paral·lel al currículum marcat, ell també els mostra materials sostenibles «que molt probablement es trobaran en cinc anys». Per entendre-ho millor, han començat a visitar les obres d'una casa passiva del barri, on els alumnes podran veure'n l'evolució i «l'aplicació en entorns reals», que «és una forma que aprenguin», afirma l'aparellador.

En aquesta línia, també faran una col·laboració pràctica amb una empresa de la Garrotxa, on coneixeran la tècnica de la restauració de murs amb pedra seca tot portant-la a la pràctica.

D'altra banda, tot el que aprenen al PTT també deixarà empremta a la ciutat. «Construirem una jardinera a dues escoles», la Carme Auguet, a Pontmajor, i la Santa Eugènia, explica en Bouba, un dels alumnes. Parla d'un projecte conjunt que faran amb altres programes de jardineria i d'instal·lacions elèctriques. Aquests grups hi plantaran un arbre de Nadal i hi posaran l'enllumenat.

«Quan anem a fer pràctiques, ens ajudarà moltíssim per fer-ho bé», explica l'Ibra, un dels alumnes, referint-se a les pràctiques a empreses que faran a partir d'abril dins el mateix programa. L'Ajuntament és qui s'ocupa de trobar-les i coordinar la col·laboració entre aquestes i el PTT. «Tant de bo després d'aquestes pràctiques els puguin contractar», diu Cáliz, «perquè molts d'ells el que volen és treballar».

Per què, en construcció?

Des del consistori afirmen que es va escollir tirar endavant el nou PTT en el sector de la construcció perquè s'han trobat amb una demanda no resolta de perfils com el d'aprenent de construcció. El sector s'ha trobat que no n'hi ha ara que s'ha reemprès l'activitat, després d'aturar-se amb la crisi del 2008. Ho comenta Joan Massó, tècnic d'ocupació de l'Ajuntament, que afirma que, quan dissenyen aquests programes, busquen posar-hi «mirada de futur» per procurar que els joves puguin trobar oportunitats i, en aquest cas, Massó explica que el sector presenta possibilitats d'ascendir un cop s'hi comença.

Demanda difícil d'absorbir

De les 16 places disponibles, només 5 hi han accedit després de no superar l'ESO. «La majoria són nouvinguts, alguns són tutelats per la Generalitat, o venen de centres d'acollida o CRAEs», explica Cáliz, i han estat derivats des de diversos serveis. «N'hi ha que porten un parell d'anys aquí i és el primer recurs educatiu estable que es troben», indica. Per això, un dels reptes més grans que es troben els formadors és amb la diversitat de necessitats que té cadascú, així com amb un domini desigual de l'idioma.

Però des del PTT són conscients que l'any que ve el perfil pot canviar. En aquesta primera edició, les matrícules es van complicar amb el format telemàtic i, a més, l'avaluació de l'últim curs d'ESO es va veure flexibilitzat arran del confinament, resultant en més aprovats. Per tant, pot ser que en cursos vinents hi hagi encara més demanda. I és que ara ja tenen 14 persones a la llista d'espera.

Tercer PTT a Girona

La regidora de l'àrea de Promoció econòmica, Glòria Plana, afirma que miraran com funciona aquest primer any abans de plantejar-se possibles ampliacions o canvis. La intenció és ajudar-los en aquesta «transició al món laboral», a fi que puguin «assolir competències bàsiques i professionals i adquirir-ne de transversals com l'autonomia i l'organització del treball» que els serviran per al «desenvolupament professional del futur», explica Plana.

El PTT és una modalitat dels Programes de Formació i Inserció del Departament d'Educació de la Generalitat en col·laboració amb els consistoris, i a Girona hi ha dos perfils més de PTT: auxiliar de vendes, oficina i atenció al públic, i auxiliar d'hostaleria: cuina i serveis de restauració.