El Tribunal Suprem ha arxivat una causa a l'expresident Carles Puigdemont per un suposat frau en la compra el 2014 d'obres d'art amb fons públics de la gestió d'aigua durant la seva etapa com a alcalde de Girona, en no apreciar indicis de delicte encara que sí una infracció administrativa «inqüestionable».

El Suprem va rebre el març passat una exposició raonada del Jutjat d'Instrucció número 2 de Girona, que considerava que en aquesta operació municipal hi havia indicis de la comissió per Puigdemont de delictes de prevaricació, frau a l'Administració i falsedat documental.

L'actuació atribuïda a Puigdemont era haver subscrit els acords de compravenda de la col·lecció d'art del fons Santos Torroella per a l'Ajuntament, i decantat amb el seu vot de qualitat el suport del ple municipal al pagament de la primera part del preu (un milió d'euros) mitjançant una transferència de fons obtinguts pels contractes de concessió de la gestió del cànon de l'aigua.

Il·lícit administratiu

Però la sala segona de l'alt tribunal, que segueix el criteri de la Fiscalia, ha dictat una interlocutòria d'arxiu en concloure que, tot i tractar-se d'una transferència de fons no permesa per la llei, no s'aprecia que aquests fets siguin constitutius de delicte encara que sí que existeix un il·lícit administratiu «inqüestionable i nítid», a valorar per la jurisdicció contenciosoadministrativa.

«Resultant certa la il·legalitat administrativa, per haver-se utilitzat el cànon de l'aigua sense respectar els seus límits finalístics i pressupostaris, no es pot entendre que la resolució dictada ho hagi estat per òrgan incompetent, ni que s'hagi prescindit de les normes essencials de procediment», assenyala la interlocutòria.

I, continua, «ni que sigui conseqüència de la comissió d'una infracció penal o expressió de la mateixa, sobretot si es té en compte que la desviació de finalitat pública avui constitueix sense més un il·lícit administratiu».

Sobre la qüestió, el Suprem ressalta la seva jurisprudència que destaca que «no es tracta de substituir la jurisdicció administrativa, en la seva tasca de control de la legalitat de l'actuació de l'Administració pública, per la jurisdicció penal a través del delicte de prevaricació», que s'aplica en els casos en què l'actuació administrativa a més d'il·legal sigui injusta i arbitrària.

Igualment, els magistrats descarten que s'hagi comès un frau a l'Administració, en assenyalar que «sense perjudici de la il·legalitat de l'operació executada pel Sr. Puigdemont, es considera que no resulta apreciable l'existència d'un artifici per defraudar l'Ajuntament de Girona».

Així, recorda que no s'ha qüestionat que el valor de la col·lecció del fons Santos Torroella era superior al preu abonat per l'Ajuntament, ni que es tractava d'un conjunt d'obres d'interès per al municipi, així com que el canvi de les partides pressupostàries va ser aprovat pel ple amb coneixement del seu origen i del seu destí.

Tampoc comparteix la sala que s'hagi produït un delicte de falsedat per Puigdemont, per haver signat un decret el 22 de maig del 2013 aprovant contractar l'estudi valoratiu de la col·lecció d'art, quan l'informe de taxació havia estat signat el 17 d'abril del 2013. L'esmentat delicte requereix que una autoritat o funcionari falti a la veritat en la narració dels fets en un document.

I entenen els jutges que «la qüestió que el decret pogués haver-se dictat quan l'informe ja estava signat no té transcendència als efectes de considerar fals el seu contingut. No es tractava d'un document simulat ni fals en la seva integritat, sinó que responia a una operació real», conclou la interlocutòria.