El ple ordinari que s'ha de celebrar dimarts vinent a l'ajuntament de Girona servirà per tirar endavant un pas més en la futura municipalització del servei d'aigua. Es debatrà la resolució del contracte amb Aigües de Girona, Salt i Sarrià deTer, SA (Agissa). Es tracta d'un tràmit més ja previst que sí o sí s'havia d'aprovar per ple un mes o un altre.

Malgrat que s'aprovi la finalització del contracte, l'empresa està obligada a seguir prestant el servei, per ser públic i de primera necessitat, fins que hi hagi el nou ens gestor del servei. De fet, però, i per ordre judicial, és l'Ajuntament de Girona qui ha passat a gestionar la societat, que està enmig de diversos fronts judicials oberts.

Els tràmits per rescindir el contracte es va iniciar en el ple de desembre de 2019 i a l'agost d'aquest any la Comissió Jurídica Assessora va avalar que es rescindeixi la concessió a Agissa per haver incomplert el contracte. El dictamen de la comissió recollia que la societat va deixar de fer inversions i reposicions a la xarxa d'aigües per valor de 10 milions d'euros entre els anys 1992 i 2012. De fet, l'Ajuntament li demana una indemnització de 15,8 milions.

Al juny d'aquest any, el ple de Girona va aprovar una suspensió tècnica del procés per resoldre el contracte a la societat mixta Agissa. El parèntesi es va fer per motius administratius, després de rebre les al·legacions del soci privat. Llavors, el consistori va decidir elevar l'afer a la Comissió Jurídica Assessora.

Manca d'inversions milionàries

El dictamen d'aquest organisme avala els dos informes jurídics amb què es van emparar els ajuntaments de Girona, Salt i Sarià de Ter per tirar endavant la rescissió anticipada del contracte. Aquests documents, emesos per la secretaria de l'Ajuntament gironí, consideraven acreditat que, entre els anys 1992 i 2012, Girona SA va deixar de fer inversions i obres de manteniment a la xarxa per valor de 10 milions.

En concret, els informes deien que el soci privat havia deixat d'invertir 4,6 milions al llarg d'aquest període. I que tampoc havia fet reposicions que tenia compromeses per valor de 5,4 milions.