Els diferents equipaments públics que hi ha als barris de l'est de Girona reben pedrades periòdicament i les finestres acaben malmeses i amb els impactes visibles. Si es canvien els vidres per uns de nous, duren ben poc. Passa al pavelló, al Centre Cívic i al CAP. Veïns de la zona ho atribueixen a un grup d'adolescents i joves que fa uns mesos atemorien els qui recriminaven aquesta actitud.

La situació als barris del sector (Grup Sant Daniel, Mas Ramada, Font de la Pólvora i Vila-roja) és desesperant, ja que el vandalisme també afecta altres elements. Com una zona d'esbarjo situada a Mas Ramada. S'ha fixat el 17 de setembre com a data per inaugurar l'espai però hi ha elements que ja han aparegut trencats. Un pont ha aparegut partit per la meitat. I han desaparegut algunes canyes que serveixen per donar forma a unes cabanes.

Projecte comunitari destruït

L'espai ha nascut fruit d'un projecte comunitari batejat com Terra Roja,que dinamitzat per Orígens, ha comptat amb la participació d'una quarantena de persones (infants i adolescents dels barris i d'altres grups de joves i de dones) que van utilitzar elements de la natura i tècniques constructives típiques de la bioconstrucció per crear un espai amb elements en forma d'animals, cabanes i altres entramats.

El president de l'Associació de Veïns de Mas Ramada, Miquel Àngel García, explica que quan se li va explicar que es volia fer aquest espai al barri ja va tèmer el pitjor. «Molts veïns preferien que no s'hi executés», indica. I no va errar, tot i que es va canviar l'emplaçament original. La zona escollida finalment va ser «una on no molestés cap veí, però també és una zona on constantment ataquen els vidres del centre cívic, el CAP i el pavelló».

Durant molts dies van anar detectant atacs contra diferents elements del parc. «Era un atac constant de dia rere dia», exposa. Explica que «els veïns podien veure com cada dia els vàndals s'acarnissaven amb part del nou mobiliari urbà» fins que, el parc «ha acabat cedint a l'incivisme i no ha pogut arribar a la seva inauguració».

Lluny de la Girona que enamora

García lamenta el vandalisme però també la poca presència policial que, assegura, que hi ha a la zona, un fet que fa que els incívics se sentin impunes: «Les forces de seguretat han estat totalment incapaces de fer cap intent de vigilància a la zona i al final és diner llençat», critica. «El problema de la seguretat en aquests barris perifèrics i pràcticament apartats de la Girona que enamora ha estat històric, i mentre la resta de la ciutat pot estar vivint una pandèmia, el sector viu un altre tipus de paral·lelisme municipal on la mascareta ja no és obligatòria, els vàndals no triguen ni un mes en fer destrosses i la policia fa acte de presència mínima.