L'Associació Naturalistes de Girona (ANG) i laSocietat Catalana d'Herpetologia lamenten que la presència de serps es consideri una «plaga» tal com van qualificar-ho uns veïns de la zona de les Pedreres de Girona. Les dues entitats van ressaltar que la gran majoria són «inofensives» i «beneficioses» pel medi ambient.

Des dels naturalistes apunten que «aquests organismes pateixen d'una estesa mala fama tot i resultar àmpliament beneficiosos i inofensius per la població» i que «malgrat les seves mides -que poden arribar fins als dos metres-, són completament inofensives i són de gran ajuda per controlar les poblacions de rates i ratolins que habiten a les nostres cases i voltant».

S'ha d'avisar els agents rurals

L'ANG lamenta que els veïns matessin les serps. Aquests organismes pateixen d'una estesa mala fama tot i resultar àmpliament beneficiosos i inofensius per la població. També recorden que» quan trobem un exemplar en cap cas l'hem de matar, sinó que hem de trucar als agents rurals» que «seran alliberats posteriorment de nou a la natura».

Mentrestant, la Societat Catalana d'Herpetologia recorda que «la troballa de serps en urbanitzacions és un fet habitual», i lamenta l'ús de paraules i expressions com «plaga», que provoquen perjudicis a les persones, quan, al seu parer, «les serps actuen com a grans reguladores de plagues de rosegadors i són totalment beneficioses i necessàries per als ecosistemes», fins i tot indiquen que «és ecològicament impossible que les serps siguin una plaga, en tant que són depredadors en esglaons més aviat alts de la piràmide tròfica».

Diari de Girona va informar aquest cap de setmana que alguns veïns de les Pedreres estaven molestes per la prèsencia de serps en una zona boscosa a tocar de l'escola Annexa i afirmaven que era una «plaga» afavorida per l'Ajuntament perquè no feia manteniment. Els naturalises, però, recorden que afirmar que la presència de les serps és deguda a la manca de manteniment dels espais boscosos «no té cap base científica atès que aquests animals habiten tot el territori i simplement s'apropen més a aquells espais on poden trobar el seu aliment, que en molts casos són habitatges prop del bosc».