«El que fa il·lusió és que ara em sento feliç per poder expressar lliurement que soc independentista, que busco un pacte i que es poden fer les coses evitant la confrontació i guanyant legitimitat». A Carles Ribas li agrada la música i la lletra del Partit Nacionalista de Catalunya (PNC). Assegura que és l'únic motiu que l'ha empès a fer-se militant de la nova formació. El ja exportaveu de JxCat a l'Ajuntament de Girona manté que defensa «la independència de Catalunya» però no comparteix «el com» s'està fent ni «què» succeeix mentre s'intenta arribar-hi.

Ribas creu que cal sumar gent al suport a la «causa»: «Cal incrementar la legitimitat. Arribar a poder pactar un referèndum. Aquest és el camí. I cal convèncer més gent». Però deixar clar que mentrestant «cal seguir governant» i no «tenir el país en una paràlisi perquè els actes del procés ho acaparen tot». L'entristeix que s'estiguin «creant bàndols» perquè «s'està fent mal al país i al propi projecte per aconseguir un referèndum».

Nega que hagi pactat cap possible càrrec amb Marta Pascal, líder de la nova formació. Ni per entrar a una possible llista al Parlament ni a les municipals d'aquí a tres anys. «Ara per ara vull entrar de militant i expressar el que jo crec, i el temps ja dirà. M'he enfocat a ajudar el partit i consolidar a la molta gent que s'està acostant».

Assenyala que arran de l'entrevista amb el Diari de Girona «es van desencadenar molt més ràpid les coses del que jo podia esperar». Però insisteix que «no vaig marxar del PDeCAT amb la idea d'anar al PNC». En aquella entrevista, el 17 de juliol, Ribas preguntava: «Què pot passar demà? No ho sé. Potser el culpable serà el Diari de Girona, que m'ha posat al mercat», i admetia que «el cuquet de la política sempre hi serà». Ara, ja al PNC, indica que s'ha posat a «disposició del partit sense ganes d'aspirar a res». Però que «li ha quedat quelcom per fer a l'Ajuntament». No obstant això, explica que hi ha estat nou anys i que «si hi ha gent nova, és millor que hi hagi renovació».

Sobre el pas que ha fet, canviant de formació amb unes setmanes estivals d'impàs, exposa que l'aturen pel carrer i li diuen que «entenen perfectament la decisió que he pres» i que és una decisió «valenta», perquè «he renunciat a un càrrec públic per defensar les meves idees i per coherència». També es troba amb gent que li diu que s'ha «equivocat anant a un partit insignificant». Però insisteix que ell no ha entrat al PNC per ser significant i que és conscient que hauran de picar «molt de ferro fred». I conclou: «Tenim una postura molt més tranquil·la a l'hora de defensar la independència. Molta gent que no m'esperava, fins i tot càrrecs electes, m'han telefonat i m'han enviat missatges de suport». No revela noms.