L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, proposa fixar un límit màxim de pisos turístics al Barri Vell i no permetre que n'obrin de nous si se supera un determinat percentatge. L'alcaldessa rebutja aplicar una moratòria a la ciutat, perquè hi ha barris on els habitatges d'ús turístic (HUT) són «residuals», però sí que s'obre a trobar una solució al centre històric. Alerta, això sí, que caldrà «justificar molt bé» on es fixa el límit per evitar que un jutjat ho tombi en base a la directiva europea de serveis. Madrenas també admet que caldrà veure com evoluciona tot, perquè la pandèmia ha posat el turisme en entredit, i se n'alegra que «per sort» hi hagi propietaris d'HUT que els hagin redirigit a lloguer habitual.
Aquest maig passat, el ple de Girona va aprovar una moció que instava JxCat a fer una moratòria de llicències per a nous pisos turístics. El text, impulsat per l'Associació de Veïns del Barri Vell, va tirar endavant per àmplia majoria. Va rebre setze vots dels 27 que té el ple; els que sumen Guanyem, el PSC i ERC. L'alcaldessa subratlla, però, que aprovar una moratòria d'aquest tipus «no és tan fàcil», perquè cal justificar-la amb criteris tècnics. «Dir que és la voluntat de la majoria del ple no serveix per a res; si limites una activitat econòmica ho has de justificar molt bé, perquè això contravé la directiva europea de serveis, i si algú ho impugna un jutjat t'ho pot tombar», subratlla Madrenas.
L'alcaldessa diu que en cap cas té «al·lèrgia» a fer moratòries «quan cal millorar la ciutat». I recorda, precisament, la que es va aprovar el 2013 per limitar obertures de bars i locals d'oci i restauració (quan ella era tinenta d'alcaldia d'Ocupació i Promoció).En el cas dels pisos turístics, però, Madrenas admet que la cosa és diferent. «Tècnicament és insostenible justificar una moratòria de noves llicències, perquè al 95% dels barris de la ciutat la presència d'HUT és residual; no hi hauria cap jutge que ho acceptés», assenyala. Per això, Madrenas planteja una solució específica per al Barri Vell. «És un cas apart, perquè estem parlant que un 17% dels habitatges que hi ha al barri són pisos turístics», explica. Aquí l'alcaldessa proposa fixar un topall, establint el percentatge màxim d'HUT que pugui haver-hi a la zona. Quan s'assolís aquest límit, només s'atorgarien noves llicències quan els pisos turístics existents s'anessin donant de baixa.
Estudiant ja la proposta
Madrenas diu que l'equip de govern ja estudia la proposta i que està «disposat a treballar-la», sempre i quan tingui prou «consens» i es vegi «que és la mesura correcta». No amaga, però, que també caldrà justificar-la molt bé. «Tècnicament, però, en el cas del Barri Vell podem arribar a trobar arguments jurídics suficients per contravenir allò que diu la directiva», afirma l'alcaldessa. Entre d'altres, allò que serà clau és explicar per què el límit es posa en un determinat percentatge i no en un altre. «Per què diríem un 15%, per exemple, i no un 20%? És molt o poc?», es pregunta l'alcaldessa. «Per tant, s'ha de pensar molt bé com es justifica i quin és el límit», subratlla.
L'alcaldessa gironina, a més, creu que Girona no pot emmirallar-se amb el model d'Amsterdam, que fa poc que ha prohibit els lloguers turístics al centre. «Allà el percentatge se situava al 50%; nosaltres estem al 17% i a més, hi ha una certa baixada», indica. Així doncs, l'alcaldessa de Girona no es tanca al debat, però sí que admet que la pandèmia ha fet canviar la situació «de manera substancial». «Ara parlar de moratòries o de regulacions de turisme, fins a cert punt, pot semblar surrealista», explica, en referència al fet que la covid-19 ha fet caure els visitants a la ciutat. «A més, en relació amb els HUT, s'havia començat a iniciar una certa tendència estabilitzadora i a la baixa», afegeix.
Passar al lloguer habitual
A això, a més, s'hi afegeix el fet que hi ha propietaris de pisos turístics que, mantenint la llicència, han optat per redirigir-los cap al lloguer habitual.»Per sort està passant això i me n'alegro; em sembla perfecte que habitatges que estiguin donats d'alta com a HUT ara es posin al mercat de lloguer habitual», diu Madrenas. Per aquests motius, Madrenas també demana centrar el debat al voltant dels pisos turístics en funció del moment. «En tan sols quatre mesos, el paradigma ha canviat absolutament; per això, també hem de ser capaços d'anar veient les necessitats que té la ciutadania en cada moment, i no quedar-nos atrapats en el sectarisme ideològic que no té cap sentit», concreta.
De la mateixa manera, l'alcaldessa també admet que, en paral·lel als HUT, també caldrà reflexionar molt bé sobre l'impacte que la pandèmia deixa en un sector -el turisme- que a la ciutat també és «suport bàsic» d'altres (com el comerç o l'hostaleria).
Actualment, al registre d'activitats de l'Ajuntament de Girona -que és qui atorga la llicència- hi consten 903 pisos turístics. I d'aquests, al seu torn, n'hi ha 840 que també estan inscrits al registre d'establiments turístics de la Generalitat.
