an passat cent anys d'ençà que un escriptor de Nobel va passar a millor vida tot deixant una col·lecció de novel·les històriques dignes del seu rang. El Nobel de literatura de l'any dotze del segle passat duia el seu nom, encaixat entre els premiats Echegaray (1914) i Benavente (1922), i, en canvi, volar lliure amb personalíssim criteri va fer que d'altres intel·lectuals fessin pinya per vetar-lo. No ens importa pas que finalment no s'endugués el Nobel, perquè el reconeixement de Galdós ha sigut tan evident que dins de les nostres fronteres se'l compara amb Cervantes i fora, amb Dickens.

En canvi, a mi em sorprèn que de Galdós no se n'hagi parlat pas gaire a la nostra ciutat -o no suficientment. Aprofitant que enguany se celebra l'any Galdós, el grup municipal de Ciutadans ha aconseguit reunir la majoria del ple en l'acord d'implementar un «Itinerari Galdós». Sigui dit de pas que gairebé qualsevol ciutat d'aquest país podria crear un circuit per on va escriure o va passar Galdós i, en canvi, nosaltres, afortunats, que tenim a mà un llibret titulat Gerona, encara no ho havíem fet. A la novel·la Gerona -Girona per als més reticents-, s'hi recull una visió històrica de l'esdeveniment gironí més important del segle XIX: el setge dels francesos, quan les idees liberals rodejaren la ciutat i tractaren d'imposar-les per la força. Intramurs, els gironins defensen l'absolutisme, l'Antic Règim i la religió catòlica més ortodoxa. Història de vegades heroica, de vegades suïcida, però història viva d'aquesta ciutat i els seus ciutadans.

Avui, amb perspectiva, de Galdós ens queden per recordar efemèrides, estampes de carrers i persones; de la Siseta, d'en Badoret, d'en Gasparó i del Dr. Nomdedeu, i del Mariano i la mare que el va parir. Dels «porchs», com deien als francesos. I en tot cas ens queda la prosa, que no podem ignorar.

Dels setges hi tenim a Girona una trentena de carrers al nomenclàtor però, a Galdós, que poc se'l veu passar pels instituts de la ciutat! Tants d'anys comptem de democràcia i tants d'absència. Tanta reivindicació sentim darrerament, tants escriptors i gent que escriu, llibreries i llibreters de tota mena, homes que saben que l'etiqueta de cultura ven, que criden cultura i cultura com aquell qui crida «tomàquets! moniatos!» al mercat, per vendre i vendre. I, en canvi, no ha aconseguit Girona recordar un llibre d'un escriptor de la talla de Galdós?

Ha anat pels pèls però el Govern ha pres el compromís de fer realitat aquest itinerari galdosià abans de desembre. Esperem que el regidor de Cultura, que marxa, deixi un post-it al seu successor i no quedi en aquell calaix del despatx on guarden les mocions. Gerona és el must-read d'aquest estiu.