23 de juliol de 2020
23.07.2020
L'Empordà

La ciutat de Girona registra l'obertura de 50 nous restaurants en set anys

Un estudi detecta que el descens de comerços dedicats a la roba i calçat, articles de la llar, noves tecnologies i altre comerç al detall ha anat acompanyat d'un augment de grans superfícies

24.07.2020 | 06:30
El centre de Girona està cada cop més ple de bars i restaurants.

No és cap secret que el sector del turisme, l'hostaleria i la restauració ha anat guanyant pes en els darrers anys a la ciutat de Girona. Més enllà que l'obertura de nous bars i restaurants sigui evident per a qualsevol que passegi per la ciutat, especialment pel centre o el Barri Vell, les dades de la Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial (UMAT) així ho acrediten: entre els anys 2013 i el 2019 es van obrir 50 nous restaurants a la capital gironina, la qual cosa significa un increment del 24%. També es van obrir 25 nous bars, que en aquest cas suposa un creixement més discret, del 7,62%. L'impuls i la projecció del Celler de Can Roca, arribat a considerar el millor restaurant del món, sense dubte hi contribueixen, però també hi juga un paper primordial l'augment que ha experimentat el pes específic del turisme en l'economia de la ciutat.

Segons una estadística que analitza l'evolució dels diferents tipus de comerç que hi ha a Girona, l'any 2019 hi havia 261 restaurants a la ciutat, mentre que el 2013 la xifra se situava en 210. Això significa que s'ha produït una creixent importància d'aquest sector en el global de l'economia gironina, ja que els restaurants han passat de suposar un 9,8% de les activitats comercials de la ciutat a significar un 11,83%.

Pel que fa als bars, fa set anys n'hi havia 328 de registrats, mentre que ara són 353. Es tracta, doncs, de 25 més, tot i que el seu pes específic no ha variat gaire: continuen suposant prop d'un 16% de les activitats comercials de la ciutat, aproximadament. Això sí, són, després de les botigues d'alimentació i beguda, la tipologia de comerç més present a la ciutat. Caldrà veure, però, què succeeix després de la crisi de la covid-19, que està castigant especialment el sector de l'hostaleria i la restauració i ja ha obligat alguns establiments emblemàtics, com el Sol o el Cafè del carrer Ciutadans, a abaixar la persiana.

Els 378 establiments d'alimentació i begudes són, amb un creixement del 2,72%, els més habituals a la ciutat, si no es té en compte l'àmplia categoria d'altres tipus de comerç al detall, que inclou 543 establiments, un 4,74% menys que set anys enrere. També destaquen les 296 botigues de roba i calçat, que s'han reduït un 2,31% durant el període analitzat.

En aquest sentit, l'estadística permet detectar que la reducció de comerços dedicats a la roba i el calçat, els articles per a la llar, les noves tecnologies i altres tipus de comerç al detall ha anat acompanyada d'un increment generalitzat de la instal·lació de grans superfícies comercials.


Més grans superfícies

D'aquesta manera, entre els anys 2013 i 2019 s'ha passat de dos a tres hipermercats de més de 2.500 metres quadrats, mentre que s'han obert quatre nous supermercats d'entre 400 i 2.500 metres quadrats. Pel que fa a les botigues d'autoservei de fins a 400 metres quadrats, també han crescut considerablement, tot passant de deu a quinze. Les superfícies especialitzades de més de mil metres quadrats han passat d'onze a disset.

Finalment, l'anàlisi també mostra que en aquests set anys s'han obert dues gasolineres noves, hi ha tres estancs més i hi ha sis botigues més dedicades a l'esport.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook