El nou secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va difondre ahir les primeres mesures del pla d'acció de control de l'epidèmia que contemplen implementar a curt termini una xarxa de mig miler de rastrejadors a tot Catalunya. De moment, però, Salut ha gestionat una primera contractació de 214 «gestors Covid-19» que s'incorporaran a l'atenció primària de l'Institut Català de la Salut (ICS).
A la Regió Sanitària de Girona s'incorporaran 24 rastrejadors durant els pròxims dies, segons van apuntar fonts del Departament de Salut al Diari de Girona, i la xifra s'incrementarà a mesura que es facin més contractacions.
L'objectiu, segons va afirmar la consellera de Salut, Alba Vergés, és tenir un pla «escalable» que permeti prendre decisions ràpides i adaptades a qualsevol situació.
Salut va anunciar dijous passat que incorporarà 500 rastrejadors al sistema de primària de Catalunya, que informaran les persones positives o sospitoses de diversos temes relacionats amb la malaltia i també prendran nota dels contactes i les seves dades. També preveu reforçar el pas posterior al rastreig, és a dir, el seguiment telefònic dels positius, que actualment compta amb 120 «scouts» a tot Catalunya -un seguiment que gestiona la filial de Ferrovial- i que és ampliable a 900.
Tot plegat, amb l'objectiu de doblar la detecció de contactes, que actualment de mitjana és de 5 o 6 per cas, segons va puntualitzar Argimon, una xifra «insuficient» i que pretén incrementar-se entre els 10 i els 15 amb el reforç del sistema de rastreig. De fet, l'últim informe de la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica indica que Catalunya es troba entre les comunitats on es detecten menys contactes; a més, la majoria de nous casos detectats, el 75,1%, no estarien controlats i només s'identifiquen entre 0 i 2 casos per cada infectat.
El nou pla, coordinat juntament amb la Unitat de Resposta Covid-19 que lidera Jacobo Mendioroz, també preveu un increment de les proves PCR que es realitzen diàriament a tot Catalunya, passant de les actuals fins a les 30.000 de forma gradual. Durant el confinament es feien entre 4.000 i 5.000 PCRs majoritàriament als hospitals, i actualment la xifra volta les 8.000 a tot Catalunya. L'objectiu és que el nombre «gradualment» arribi en un primer topall de 24.000, i que finalment s'arribi a triplicar la xifra diària. Argimon va perfilar que es podria arribar a les 40.000 si es compta la capacitat de l'assistència sanitària privada.
El nou model de control de l'epidèmia, però, encara s'ha d'acabar de perfilar, i de fet el secretari va matisar que s'ha d'acabar de decidir quin servei trucarà als contactes identificats i els programarà la realització de la prova PCR.
Lleida trasllada malalts
Argimon va explicar que el rebrot que ha afectat la Regió Sanitària de Lleida ha vist afectada la seva activitat assistencial i a l'hospital Arnau Vilanova, motiu pel qual l'hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona ha habilitat 24 llits, alguns dels quals ja han acollit malalts, tot i que no va concretar la xifra. Pel que fa a la situació epidemiològica a Catalunya, va indicar que hi ha llocs localitzats on hi ha situació de transmissió comunitària, però no va concretar quants brots hi ha actualment.
Per últim, Argimon va recordar que «no hi ha una vareta màgica» per reduir els contagis, i que més enllà del reforç al rastreig i a les PCRs, els ciutadans han de seguir les mesures de seguretat. «No volem que la gent no tingui vida social, estem parlant de reduir-la de manera responsable», va concloure.
