El nou hospital Josep Trueta de Girona finalment ha trobat casa: uns terrenys de 173.500 m2 adjacents a l'hospital Santa Caterina de Salt «òptims» per projectar-hi el tan anhelat campus de la salut que -entre d'altres equipaments- vol d'incloure les futures facultats de Medicina i Infermeria de la Universitat de Girona. El calendari d'execució del projecte, que només inclou l'hospital- preveu que estigui enllestit i en marxa l'any 2028, tot i que el director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, va especificar ahir que per ara és «molt temerari» parlar de terminis exactes, així com del pressupost que s'hi destinarà.
En una roda de premsa a l'Auditori Josep Irla de Girona i acompanyat de l'alcaldessa de Girona Marta Madrenas i del batlle de Salt Jordi Vinyas, Comella va desengranar les línies bàsiques del nou hospital, que s'ubicarà en uns espais de doble titularitat: dues terceres parts formen part del terme municipal de Salt, i la resta pertany a Girona. Comella va explicar que el que va decantar més la balança va ser la capacitat de creixement que ofereix el solar de Salt, però també per la seva proximitat amb el 70% de la seva població de referència. L'opció també planteja «pocs riscos jurídics» i té més espai disponible que la ubicació presentada per l'Ajuntament de Girona, Domeny, que compta amb 57.500 m2 de sòl edificable. D'altra banda, l'opció de situar-lo al mateix emplaçament han estat desestimades en diversos informes tècnics pels alts costos que requeriria ampliar-lo i així mateix adequar-lo a les normatives actuals de protecció d'incendis, entre d'altres.
L'objectiu del Departament de Salut és que el nou centre integri tots els recursos assistencials en un parc sanitari, com és el cas dels principals hospitals catalans com la Vall d'Hebron, Germans Trias i Pujol o el Parc Taulí.
El pla funcional, «en revisió»
L'única certesa sobre el Trueta, per ara, és la seva ubicació, ja que el calendari proposat per a d'aquí vuit anys «no és un calendari de seguiment», i Comella va arribar a qualificar de «temerari» parlar de terminis clars i d'un pressupost total, tot i que va mostrar-se esperançat que es poguessin complir tot i la conjuntura econòmica i política. D'altra banda, el pla contempla la construcció i posada en marxa del Trueta, però no parla de terminis per ampliar les instal·lacions en el futur campus de salut en el qual aspira a convertir-se i que «en cap cas» suposarà integrar ambdós hospitals.
El primer termini, que estableix dos anys de marge, preveu tenir a punt la disponibilitat dels solars i si s'escau fer canvis als plantejaments urbanístics. La segona etapa, que s'allarga fins a mitjans del 2024, vol tenir a punt el projecte i la licitació, i iniciar les obres amb una durada de tres anys.
El pla funcional de l'hospital, que encara està en fase de revisió, preveu guanyar al voltant d'un centenar de llits, amb una previsió que es mou entre els 382 i els 431 convencionals. Ara el centre en té 332. Pel que fa als llits d'UCI, el pla vol que n'hi hagi entre 72 i 92, almenys una desena més dels que hi ha actualment. Les urgències també guanyaran espai amb 24 nous boxs, i hi haurà 40 noves sales de consultes externes i gabinets. Pel que fa als quiròfans, es preveu passar de sis a 22, multiplicant per quatre la seva capacitat. També augmentarà la capacitat de l'aparcament, l'edifici del qual actualment compta amb 10.400 m2 i que vol situar-se al voltant dels 20.000 m2. Tot això, segons Comella, es durà a terme sense destruir llocs de treball.
Mentre aquest projecte d'alta complexitat no es posi en marxa, el centre seguirà rebent inversions, com és el cas de l'ampliació del servei d'urgències que es va reprendre fa pocs dies. L'última ampliació es va fer l'any 2012 amb la posada en marxa de l'edifici de consultes externes.
Sobre el futur de l'actual emplaçament de l'hospital, Salut estudia que esdevingui un espai sociosanitari.
El Trueta és l'hospital de referència de 734.583 persones, i és l'hospital bàsic de 157.922 usuaris del Gironès i del Pla de l'Estany.
L'acte va servir d'anunci informal d'un acord on ambdós alcaldes van plasmar la firma donant per acabada una lluita de prop d'una dècada «en benefici dels gironins». Amb tot, l'acte es va realitzar amb tres grans absències: el president Quim Torra, el vicepresident Pere Aragonès i la consellera de Salut, Alba Vergés, que es van excusar ahir al matí al·legant problemes d'última hora. En tot cas, Comella va aclarir que es farà un acte més «formal» d'aquí a unes setmanes, sense més concreció.
El to més triomfalista, sens dubte, fou el de l'alcalde de Salt, Jordi Viñas, que va qualificar la signatura de l'acord d' «històrica», i va assegurar que ara cal posar fil a l'agulla per fer realitat el projecte «més important» dels últims cinquanta anys a la província gironina. A més, va agrair a Madrenas que s'hagi pogut arribar a un acord després d'anys de debats «estèrils».
Per la seva banda, l'alcaldessa de Girona va reconèixer la necessitat de «tancar un debat» que causava «cansament» a la població, i va valorar positivament un acord que ha tingut en compte diverses esmenes que l'ajuntament gironí va fer al projecte, com ara la construcció d'un nou CUAP a la zona nord de Girona i un CAP a l'Eixample. D'altra banda, va indicar que hi ha aspectes com ara la mobilitat que no s'han acabat de resoldre, i va instar les administracions a treballar colze a colze per complir els terminis fixats.
Els grups municipals d'ambdós ajuntaments van celebrar que finalment s'hagi desencallat la ubicació del Trueta, però van instar que sigui una realitat el més aviat possible. El grup municipal de Guanyem va indicar que «cal posar-se a treballar plegats perquè el projecte sigui una realitat com més aviat millor».
ERC va apuntar que el pla d'actuació és «ambiciós» pel que fa a les inversions anunciades en atenció primària, i Ciutadans va remarcar que la ubicació «no tingui en compte criteris localistes», però va lamentar que no se'ls informés fins el mateix dia de la convocatòria de la roda de premsa oficial.
Per la seva banda, el PSC de Salt va criticar que tot i que arriba amb «anys de demora», l'acord fa justícia al «maltractament històric que ha patit Salt».
