A l'asfalt de la ciutat de Girona hi ha catorze punts que concentren la major part d'accidents amb morts o ferits. Ho revela un extens estudi de l'empresa especialitzada Intra. El document s'ha elaborat per al Servei Català de Trànsit i per a l'Ajuntament, per a la redacció del Pla Local de Seguretat Viària 2020-2023, i vol ser una guia per intentar rebaixar les dades de sinistralitat en aquests punts aportant possibles actuacions de millores viàries. Els catorze punts seleccionats inclouen tant els xocs entre vehicles de motor com els atropellaments i els que impliquen bicicletes.
El punt amb major volum d'accidents dels darrers anys és el tram de l'avinguda Lluís Pericot entre el carrer Emili Grahit i la pujada de la Creu de Palau, on hi ha hagut 61 accidents en tres anys, dels quals tres eren atropellaments i catorze tenien un ciclista implicat. El segon punt amb més sinistres de trànsit és el tram de la carretera Barcelona entre la plaça Poeta Marquina i el carrer Emili Grahit. S'hi van registrar 29 accidents, amb set atropellaments i vuit bicicletes implicades.
El tercer espai amb la sinistralitat més alta correspon al passeig de la Devesa, en el tram comprès entre la rotonda de Pedret i la rotonda del Rellotge, amb 33 xocs, entre els quals un atropellament i vuit bicicletes implicades. El quart punt correspon al tram que comparteixen el passeig d'Olot i el carrer Riu Güell, entre la plaça del Güell i el carrer Montnegre. Aquí s'hi han de sumar 28 accidents, dels quals en deu hi havia almenys una bicicleta.
El cinquè és un punt que comprèn la plaça de l'Assemblea Catalunya, amb l'avinguda del President Josep Tarradellas i el carrer del Poble Sahrauí, amb 26 accidents, dels quals dos atropellaments i un amb una bicicleta.
Els altres vials són el carrer Santa Eugènia a la zona més propera a Salt (25 accidents, dels quals 9 amb bicicletes), la rotonda de Mas Gri (25), el passeig Sant Joan Bosco (17), la cruïlla del passeig d'Olot i l'avinguda Sant Narcís (14), la plaça de Salt (11), el tram del carrer del Carme entre Enderrocades i Vista Alegre (10), el carrer Riu Cardoner (10) i l'encreuament entre l'avinguda Tarradellas i el carrer del Poble Sahrauí (3).
Per cadascun dels catorze punts es proposen diferents mesures per corregir l'alta sinistralitat. Les mesures inclouen la reducció de carrils, l'ampliació de voreres, modificacions semafòriques, reduccions de la màxima velocitat permesa, modificar les preferències, nous passos de vianants, millorar la senyalització viària, o prohibicions en el gir de vehicles, entre d'altres.
L'estudi inclou una elaborada diagnosi de l'accidentalitat a Girona. S'indica, per exemple, que l'accidentalitat creix en global a la ciutat de Girona des de l'any 2011, tot i l'aplicació de l'actualització de diferents Plans Locals de Seguretat Viària. L'informe exposa que Girona és la ciutat amb major nombre d'accidents per cada 1.000 habitants amb víctimes i en zona urbana si es compara amb ciutats com Lleida, Tarragona, Reus, Manresa o Figueres. L'estudi ha escollit aquestes ciutats de fora de l'àrea metropolitana de Barcelona perquè la mobilitat d'aquests municipis pot ser molt diferent de la de municipis amb la influència de Barcelona.
El factor principal de risc del 69,3% dels accidents en zona urbana a Girona dels últims tres anys és la infracció (aspectes com ara la velocitat, el fet de no respectar els senyals viaris, la circulació prohibida o la distància de seguretat, entre d'altres).
A la capital gironina, la ràtio d'atropellaments s'ha situat cada any per sobre de la mitjana de municipis amb població similar durant l'última dècada. L'any 2018 el nombre d'atropellaments per cada 1.000 habitants a Girona va ser de 0,74, mentre que als municipis amb més de 100.000 habitants és de 0,52 i de 0,40 a tot Catalunya.
No obstant això, l'estudi indica que l'atropellament no és la tipologia d'accidentalitat amb major freqüència a Girona, i això es tradueix en el fet que la ràtio per cada 1.000 habitants és força similar als municipis analitzats, per sobre de Lleida, Tarragona i Reus però per sota Manresa o Figueres. Pel que fa a la lesivitat d'aquests atropellaments en aquests sis municipis, s'explica que Girona és el que té menor nombre de morts i ferits greus víctimes d'atropellament per cada 1.000 habitants.
«Preocupació» per les bicicletes
L'accidentalitat amb bicicletes implicades és una «preocupació creixent a Girona», segons la diagnosi, ja que ha augmentat considerablement en els últims anys. Cada cop hi ha més gent que decideix moure's amb aquest mitjà de transport per l'augment de carrils bici i per l'ampliació del servei municipal de lloguer, la Girocleta.
L'augment de l'ús s'ha traduït també en un increment en el nombre d'accidents amb bicicletes implicades. Des de l'any 2011, els accidents de bicicleta gairebé s'han triplicat (+174%), passant de 35 a 96. També ha crescut en proporció respecte al total d'accidents. L'any 2009, el 9% dels accidents amb víctimes en zona urbana tenien alguna bicicleta implicada, mentre que l'any 2018 aquesta xifra ha crescut fins al 17%. Si es compara el nombre d'accidents de bicicleta per cada 1.000 habitants de Girona, amb els municipis amb més de 100.000 habitants, es constata que Girona està molt per sobre de la mitjana al llarg dels últims deu anys i que, a més, la diferència s'ha eixamplat. El 2018 es van produir a Girona 0,96 accidents de bicicleta per cada 1.000 habitants, mentre que als municipis amb població similar va ser de 0,35.
L'accidentalitat amb bicicletes implicades a Girona també està molt per sobre respecte als cinc municipis de referència (Figueres, Manresa, Reus, Tarragona i Lleida). En aquests municipis la ràtio mitjana dels últims tres anys és d'entre 0,10 i 0,22, mentre que a Girona ascendeix fins a 0,92, aproximadament 6 cops més elevada.
Al vespre i en dies laborables
L'estudi també indica que a Girona, com en la majoria de municipis de Catalunya, la major part dels accidents es produeixen durant el dia (96% dels últims tres anys), tot i que existeix una tendència a l'alça dels accidents nocturns l'any 2018. A diferència d'altres municipis, a Girona el període d'hores amb major accidentalitat de mitjana dels últims tres anys és el vespre, de les sis de la tarda a la mitjanit, amb un 41% dels accidents i una tendència creixent.
De dilluns a dijous es produeix una mitjana diària del 17% del total d'accidents; els divendres representa el 14,2%; els dissabtes, el 10,5%, i els diumenges l'accidentalitat tan sols representa el 7,5% dels accidents. Les tipologies d'accident més freqüent a Girona són: les col·lisions frontolaterals (30%), les col·lisions en cua (26%), les bolcades (16%) i els atropellaments (13%). Les sortides de la via gairebé s'han triplicat des de l'any 2009 i les bolcades han crescut també un 118% fins a representar el 16% de l'accidentalitat, superant en nombre els atropellaments i les col·lisions laterals.
