16 de juliol de 2020
16.07.2020
L'Empordà

Un regidor tan necessari com incòmode

17.07.2020 | 06:30
Un regidor tan necessari com incòmode

Carles Ribas. Durant els nou anys que ha estat regidor, s'ha sentit menystingut en diverses ocasions per Carles Puigdemont i per Marta Madrenas. I a una persona que sempre ha volgut lluir en públic aquests cops baixos li han anat causant uns impactes que han acabat esclatant

l pas per l'Ajuntament de Girona de l'advocat Carles Ribas i Gironès ha fet evident que ha estat un regidor necessari però incòmode per als seus, primer per a CiU i ara per a JxCat. La seva oratòria l'ha portat a ser, normalment sense dubtes, el portaveu del grup municipal. Qui lligaria i defensaria millor un discurs i un posicionament que ell? La seva capacitat de treball i sacrifici li havien servit per convertir-se en imprescindible al govern molts cops donant la cara per l'Ajuntament i apagant focs que no havia generat ell. La seva aparició, juntament amb Joan Alcalà, per calmar els ànims en una manifestació de veïns i comerciants de Sant Narcís per protestar per la lentitud de les obres per fer arribar el TAV a Girona, van ser molt aplaudida. En les darreres Fires de Girona, va perdre la salut - va acabar a l'hospital- per intentar trobar una bona alternativa a una polèmica suspensió de les barraques de la Copa.

Però la seva fama de voler ser excessivament protagonista, de voler lluir-se en públic i fer notar que feia les coses bé -les fes realment bé o no-, i d'afavorir l'aflorament de notícies i projectes que el govern volia mantenir en secret, juntament amb alguns estirabots i la seva fam política, han provocat molts recels dins de l'equip de govern. Fins al punt de sentir-se menystingut primer per Carles Puigdemont i ara per Marta Madrenas. Hi ha hagut diversos moments clau que van fer molestar molt Ribas.


D'Urbanisme a Sostenibilitat

Cops baixos que va anar entomant abaixant el cap -però fent saber les discrepàncies- que al final han fet vessar el got. Espines clavades per una persona molt exigent amb ell mateix. El 2015, l'encara alcalde Puigdemont va elaborar un equip de govern situant Ribas a Sostenibilitat. Ell ho va entendre com una ofensa. I així ho va fer notar al seu entorn, segurament de manera expressament prou notòria com perquè traspassés les parets de la seu del partit i de l'Ajuntament. En l'anterior mandat havia fet una feina ingent a la regidoria d'Urbanisme, que ara passava a mans de Marta Madrenas. Només va mantenir el «gripau» inacabable del projecte ferroviari. En els darrers temps se l'ha vist còmode i orgullós de la feina feta a la regidoria de Cultura i Joventut, al costat del cap d'àrea Narcís Casassa.


El número 19: Ballesta

Un altre moment que va enutjar Ribas va ser durant el relleu de Puigdemont a l'alcaldia, quan a principis del 2016 aquest va acceptar anar a presidir la Generalitat. L'elecció de Puigdemont i el seu entorn va ser el número 19 de la llista: Albert Ballesta. Aquesta rocambolesca operació que suposava obligar a tots els regidors a renunciar a l'alcaldia i a la resta de components de la candidatura fins arribar a Ballesta no va ser entesa ni per Ribas, ni per la resta de l'equip de govern, ni per gran part de la ciutadania, ni per l'oposició. Al final, Ballesta acabaria renunciant davant la forta oposició a tot el que provava d'executar i l'alcaldia va caure en mans de Marta Madrenas, la número 3, que poc abans havia estat despreciada com Ribas per Puigdemont. Ribas havia anat traient pit i no amagava que ell podria ser alcalde. Un bon alcalde, deia. Mai, però, ha pogut encapçalar una llista.


Guanyar unes primàries per res

També va trobar totalment fora de lloc que, l'any 2017, tot i guanyar unes primàries del PDeCAT per golejada per formar part d'una candidatura al Parlament, l'acabessin desplaçant per ordres que probablement venien de Waterloo i on, a més, s'havien de satisfer els diferents corrents independentistes de la llista. Novament Ribas era relegat.

A banda d'aquests desacords, molts cops s'ha mostrat poc convençut amb la línia independenista predominant a dins del partit a Girona, que busca la confrontació amb l'Estat. Ell mai ha dissimulat que és partidari d'un independentisme «pactista». Aquest posicionament ha estat també una de les grans claus de la marxa de Ribas del PDeCAT.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook