Dolç, senzill i emotiu, així és com es podria definir l'acte commemoratiu que va dedicar ahir l'Ajuntament de Girona a les víctimes de la covid-19 i als seus familiars. Les gairebé dues-centes persones que s'havien inscrit per acudir a l'acte van ocupar a poc a poc les cadires correctament separades sobre la gespa del parc de les Ribes del Ter. Les autoritats, entre aquestes l'alcaldessa, Marta Madrenas; el president de la Generalitat, Quim Torra; el president de la Diputació, Miquel Noguer, i el bisbe Francesc Pardo, ocupaven les primeres fileres davant l'escenari improvisat.

Tots els assistents anaven protegits amb mascareta i també amb un paraigua preparat, per si de cas calia cobrir-se de les petites gotes que queien just abans que comencés l'homenatge. Presentat i dirigit per la periodista Clara Sánchez-Castro, l'acte commemoratiu va començar quan passaven deu minuts de les vuit del vespre amb una repicada de campanes que va sonar arreu de la ciutat. Amb les campanes, el silenci, dedicat a tots aquells que van marxar a causa del coronavirus, concretament 147 a Girona. Per cada un, una espelma encesa restava encesa als peus de l'escenari.

El discurs va començar amb Marta Madrenas, després de la primera interpretació del Cor Preludi, que va posar música durant tot acte. L'alcaldessa va voler, en primer lloc, mostrar el seu consol a tothom qui ha patit una pèrdua degut a la covid-19. «En aquests darrers mesos estem vivint un episodi molt dur en la nostra història, perdre 147 persones en pocs mesos és un cop que afecta els pilars més bàsics sobre els quals construïm la vida en comunitat», va declarar Madrenas. «Avui tot Girona us volem fer arribar l'escalf que fins ara no us havíem pogut mostrar», va afegir. L'alcaldessa també va voler dedicar unes paraules d'agraïment als «professionals i treballadors que s'hi han deixat la pell». La veu als familiars de les víctimes del virus la va posar el gironí Fèlix Xunclà, qui va fer una lectura de l'article «No em dugueu enlloc més» de Jordi Vilamitjana, publicat al Diari de Girona el 8 de novembre del 2013.

El president Quim Torra va voler recordar en el seu torn de paraula el moment exacte que vivien des de la Generalitat fa just quatre mesos, quan van decidir tancar escoles i universitats. «El món que havíem conegut des d'aleshores va acabar quan va arribar el primer cas de coronavirus a casa nostra», recorda el president. «L'epidèmia ha fet callar veus de comiat, ens ha robat l'adeu, ens ha robat fins i tot poder-nos eixugar mútuament les llàgrimes». Per últim, va voler expressar, en nom de tot el Govern, el condol cap a les famílies gironines.

Ja a les acaballes de l'acte, els assistents van fer una ofrena simbòlica sota el desmai plantat a la riba del Ter com a homenatge a les víctimes. Després que Madrenas i Torra destapessin la placa en record a l'acte, una a una i enmig d'un silenci respectuós van anar-se col·locant les flors. Fins i tot algú va llançar a l'aire un petó en direcció al desmai, amb la intenció que aquesta mostra d'estima pogués arribar a qui el coronavirus li havia arrabassat.