La regidora d'Hisenda i Règim Interior de Girona, Maria Àngels Planas, assegura que estan reclamant «constantment» els diners que els deu la Generalitat. Afirma que fruit d'aquest treball han aconseguit rebaixar el deute del Govern català dels 10 milions que afirmen que hi havia quan la seva formació va entrar al govern de la ciutat (primer com a CiU i ara com a JxCat) a menys de quatre actualment. Maria Àngels Planas nega que el govern gironí amagui el deute de la Generalitat, com assegura que intenten anar reduint aquest concepte amb reclamacions «en un àmbit més tècnic que polític». En aquest sentit, exposa que el tresorer municipal està en contacte constant amb l'interventor del Govern català. En aquest cas, doncs, a diferència d'altres, no considera necessari que s'hagi de fer públic el deute o que s'hagi de queixar per l'existència d'aquests impagaments.

Dels quasi quatre milions del deute actual de la Generalitat, 1,6 milions corresponen a un programa encara vigent i, per tant, els diners no es lliuren fins que acaben. Hi ha també més de dos milions corresponents a multes de trànsit i a impostos no pagats que es remunten a l'any 1995 els més antics, tal com va publicar Diari de Girona en l'edició de diumenge. Hi ha 340 multes de circulació a vehicles de la Generalitat que el Govern català no ha pagat, i desenes d'impostos pendents d'anys anteriors corresponents a l'IBI, la taxa d'escombraries o de clavegueram d'edifici en propietat com les comissaries, el Palau de Justícia, la Casa Pastors, alguns centres educatius i residències o el centre penitenciari del Pont Major, però també per utilitzar la deixalleria, l'escut oficial de la ciutat, per fer obres a la via pública, el cementiri o per disposar de guals.

Planas, a més, ha deixat clar que aquests deutes, un cop la Generalitat pagui, serviran per quadrar els pressuposts dels exercicis anteriors on hi havia consignats els ingressos pels conceptes que l'Ajuntament tenia pendents de cobrar i no es poden utilitzar per tirar endavant projectes «aturats» o accions socials, com demanava el PSC.