Maria Dolors Miàs Ribas va néixer un dissabte a Castelló d'Empúries, el 28 d'abril de 1934. Filla única, va créixer a Llançà amb els seus pares -la seva mare era brodadora i el seu pare treballava a la Renfe- i els seus avis. Vivia a la vila, a Llançà, però l'amor la va portar a mirar cap al barri marítim del Port i, quan tenia 24 anys - amb els estudis de Comerç a la butxaca-, es va casar amb Sebastià Puignau Mallol.

Feia quatre anys que el seu marit havia obert una peixateria al barri de Sant Narcís de Girona i, encara ara, després de 66 anys, continua oberta a la plaça de l'Assumpció. Així, doncs, va deixar Llançà i es va instal·lar a Girona, on va aprendre l'ofici colze a colze amb Sebastià Puignau. De cara al públic sempre era molt cordial i, passés el que passés, mai li faltava un somriure per atendre els clients.

Mentre Maria Dolors Miàs esperava el primer fill, a la seva mare li van diagnosticar un càncer, sense que arribés a temps de conèixer el net. Bolcada sempre amb la família, Maria Dolors Miàs va tenir dos fills més i quatre nets i sempre la il·lusionaven els festius en què els podia reunir a tots, com el dinar de Nadal. De caràcter sincer i genuí, Maria Dolors Miàs tenia el do de l'escolta i de trobar les paraules justes i adequades. Era aficionada a la natació i, de fet, se la podia veure sovint a la piscina del GEiEG. Li agradava al mar i quan podia anava a nedar a la platja de Sant Antoni de Calonge.

Va morir a Girona, a tres quarts de dues del migdia del 21 de març del 2020, a punt de fer 86 anys.

Diari de Girona ha obert en la seva edició digital un espai per recordar els veïns i veïnes de les comarques gironines que han mort a causa del coronavirus. Familiars o amics que vulguin participar poden fer arribar a través del correu electrònic participacio@ddg.cat un text d'entre 1.200 i 1.500 caràcters en el qual n'expliquin els principals trets biogràfics, l'activitat professional, les aficions... Els textos han d'anar acompanyats d'alguna fotografia. La pandèmia i el confinament ha fet que molta gent no es pogués acomiadar com hauria volgut a persones estimades, fossin o no víctimes de la Covid-19. Per això, aquest espai digital a la web de Diari de Girona també restarà obert als escrits en memòria d'aquestes persones.