uan més es reclama des d'alguns altaveus autoritzats que s'ha de portar mascareta per evitar contagis de coronavirus, menys es porten. Per tant, la consellera de Salut, Alba Vergés, amb la seva intenció de fer obligatori el seu ús a interior, exteriors i hi hagi la distància que hi hagi, l'únic que pot acabar aconseguint és agreujar les dades que apunten a un relaxament i a un excés de confiança.

Per comprovar-ho, hem repetit el mateix recorregut que fa un mes, comptant novament quantes persones porten mascareta i quantes no i a quina part del cos la porten. Feta la comparació, es copsa que ha caigut en picat el percentatge de vianants que la duu correctament, ha pujat el que no en porta i també ha crescut els qui la porten a qualsevol part del cap sense tapar la boca i el nas, sense fer la funció protectora. Els qui porten la mascareta han passat de pràcticament el 60% a poc més del 35%.

La comparació

L'experiment social el fem amb un bloc i un llapis a la mà per anar anotant les observacions mentre caminem: un trajecte en línia recta per un dels vials més llargs de Girona: el carrer Santa Eugènia. Des de la plaça Marquès de Camps fins arribar al parc de Núria Terés i al terme municipal de Salt. Una mica més d'un quilòmetre i mig. Poc més de tres quilòmetres si es fa també la tornada. L'hora escollida torna a ser les dotze del migdia.

Durant la ruta ens creuem amb 211 persones que tenen almenys sis anys (fa un mes en vam comptar 193). D'aquestes, justament n'hi ha 80 que porten la mascareta correctament. Això és un 37,9% del total. Fa un mes el percentatge era de 58,6% (113 persones de 193). El descens dels qui la porten correctament comparativament és, doncs, d'uns vint punts. Ja han renunciat a anar protegits, ho troben una exageració, ells controlen, creuen que hi ha prou espai, se l'han deixat o qualsevol altre argument. Segur que també hi ha aquells que el seu ús els hi està contraindicat per motius de salut degudament justificats.

La gent que no porta mascareta (o almenys no és visible) en aquest itinerari correspon a 68 persones, que equival al 32,2% dels vianants comptats. A principis del mes de juny, els qui no la lluien eren el 21,2%. Per tant, hi hi un increment d'onze punts de persones que «passen» de l'element protector.

Els qui la porten en diferents parts del cos han augmentat, passant de ser aproximadament el 20% al 30% actual. De collaret, de polsera, d'arracada o de bossa de mà. Només falta trobar algú que l'utilitzi com a diadema. També hi ha els que et miren dient «ja soc grandet».

Sobretot, destaquen els que la porten a la barbeta. El 17,5% la porta en aquesta part de la cara que sol acumular tota mena de bacteris i suor. Sovint són persones que van en parella o en grups de tres. O n'hi ha que fumen. N'hi ha que la porten rebregada a la mà, lligada al colze o ensenyant el nas. Aquests són pràcticament el 10%, en aquest experiment social.

El carrer escollit té la particularitat que, en ser tan llarg hi ha zones on l'amplada de la vorera és de 2,7 metres (entre la Punxa i la rotonda dels Maristes), altres en què tan sols fa 1,8 metres (prop de la Marfà) i altres en què hi ha fins i tot 4,5 metres d'amplada (a tocar del carrer Garrotxa). També es passa per espais molt amplis com la zona del parc central i la plaça Joan Brossa o per travessar el riu Güell.

En alguns punts, doncs, tan sols hi passen dues persones, no hi ha prou distància de seguretat (sigui de dos mentres o un metre i mig) a no ser que algú salti a l'asfalt (no hem vist cap cas així) o que vagi arran de la paret com una aranya. A més, s'ha de tenir en compte que la vorera mai és «neta».

Voreres amb obstacles

Hi ha tota mena d'obstacles que estrenyen l'espai per als vianants. Arbres, escocells sense arbre, papereres, bancs, quiscos de l'ONCE, punts per lligar-hi bicicletes, bastides d'obres en façanes, cadires i taules de bars i restaurants, bústies de correus, contenidors, un tram on el carril bici passa per la vorera o els rebaixos per accedir a guals des de la calçada. També esquivem una bicicleta, una girocleta i un patinet. En dos casos a l'altura del viaducte del tren convencional. I això que tenen el carril bici just al costat.

El moment més surrealista el veiem quan una dona surt d'un establiment i es treu amb ràpidesa l'estri de la boca, fins al punt que acaba topant amb un vianant.

Si s'observa la tipologia de les mascaretes, la gran majoria són les quirúrgiques, amb el costat blau que es posa per la banda exterior. Aquest cop, no hem trobat ningú que la porti a l'inrevés. Una petita part en porta de tèxtils, combinant fins i tot amb la samarreta i una altra minoria porta les que són FFP2. Somriem quan veiem un noi que porta una mascareta amb l'escut del GironaFC. Ell, però, mai sabrà que hem somrigut perquè també portem «morrió».

Les postures s'estan radicalitzant entre detractors i partidaris. No fa falta mirar a Girona. Es pot observar arreu. La majoria de gironins semblaria que es decanten pels postulats de Donald Trump i de Jair Bolsonaro.