Un centenar de persones s'han concentrat davant el Palau de Justícia per donar suport als dos joves encausats pels disturbis postsentència a Girona. Han desplegat una pancarta amb el lema 'Llibertat Charaf i Ibrahim' i n'han reclamat l'absolució. El seu és el primer dels casos oberts arran de les protestes per la sentència de l'1-O que arriba a judici. Òmnium, l'ANC, la plataforma que dona suport als encausats i la ANCCUP" que han patit els dos encausats, dient que porten ja nou mesos en presó provisional "injustificada i arbitrària" simplement "per la seva nacionalitat". A més, creuen que el judici és un nou capítol "de persecució contra la dissidència i el dret a manifestar-se".

A quarts de deu del matí, i mentre dues furgones dels Mossos d'Esquadrael centenar de manifestants s'han congregat davant el Palau de Justícia per donar suport als dos joves. El portaveu de la plataforma que els recolza, Mostafà Shaimi, ha recordat que els nois porten nou mesos -en concret, 268 dies- en presó provisional.

Shaimi ha afirmat que l'acusació contra ells es basa en "elements molt dèbils" i que no hi ha "cap prova empírica ni material" sobre allò que se'ls acusa: haver llançat "una pedra" contra els Mossos. "Tan sols hi ha contradiccions, perquè uns agents diuen que la van tirar en un lloc, i uns altres, en un altre", ha dit.

A més, el portaveu de la plataforma ha criticat que la decisió d'empresonar-los adduint al risc de fugida té un rerefons "racista". "Si s'haguessin dit Jordi o Gemma segurament no s'hauria actuat d'aquesta manera", ha afirmat Mostafà Shaimi.

La plataforma també creu que la petició de fiscalia, que sol·licita 9 anys de presó per als encausats, és desproporcionada. "El sistema penal s'ha estirat al màxim, perquè aquesta pena és la mateixa que es pot demanar per un homicidi", ha criticat el portaveu.

"Esperem que, en aquests dos dies que dura la vista, la justícia faci justícia i que aquests dos joves puguin reprendre el seu projecte", ha dit. Shaimi ha recordat que els joves tenen permís de residència, que porten dos anys al país, i que han fet un programa de formació com a primer pas per accedir a l'FP. "Tant els seus educadors com el seu entorn subratllen que la seva conducta sempre ha estat correcta", ha conclòs.

"Racisme institucional"

L'acusació que els dos joves han patit "racisme institucional" ha centrat totes les intervencions d'aquells qui han pres la paraula durant la concentració de suport. La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha lamentat que els nois "han pagat molt cara" la seva participació en les protestes contra la sentència de l'1-O, perquè han tingut "una doble pena".

"Per la seva nacionalitat i la seva situació administrativa, afronten un judici", ha criticat Paluzie. La presidenta ha subratllat que des de l'ANC els donen suport "com ells també van fer-ho amb el moviment independentista català" i ha reclamat "acabar" amb processos com el d'avui.

La idea de la "doble repressió" també l'ha posada de relleu el vicepresident i portaveu d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri. "Per una banda, pateixen aquella que tants presos i represaliats, més de mil persones, han sofert d'ençà de l'1-O; i per l'altra, també el racisme institucional, per ser persones immigrades i catalans arribats del Marroc", ha dit Mauri.

El vicepresident ha reclamat l'alliberament dels dos encausats, afirmant que la seva presó "injustificada i arbitrària" és una mostra més "de persecució contra la dissidència". I ha reclamat també l'amnistia contra tots aquells que des del setembre del 2017 han patit "presó i judicis.

Retirar l'acusació

La diputada de la CUP Natàlia Sánchez, després de sumar-se a la petició d'absolució, ha reclamat -com també fa la plataforma- que la Generalitat es retiri del cas com a acusació particular. En aquest cas, la petició de presó és de 3,5 anys. "Ens sembla sorprenent i rocambolesc, i ens indigna que la Generalitat, que pretén garantir els drets i les llibertats, acusi aquests dos joves", ha dit Sánchez.

La diputada de la CUP tampoc ha passat per alt que, precisament, aquest primer judici arriba l'endemà que Interior presentés les conclusions de la investigació interna que analitzava l'actuació dels Mossos d'Esquadra durant les protestes postsentència. I aquí, ha criticat que el Govern hagi aplicat un "veto directe" a la resta de grups parlamentaris per poder tenir accés a l'informe i ha lamentat que la investigació s'hagi centrat "excessivament" damunt els policies i no s'hagi fet "cap mena d'atenció a les víctimes".

Durant la concentració, també hi ha hagut càrrecs d'ERCEn concret, els alcaldes de Sant Julià de Ramis (Gironès) i Palafrugell (Baix Empordà), el regidor de Girona Àdam Bertran i l'exdiputat al Congrés Joan Olòriz.