21 de juny de 2020
21.06.2020
L'Empordà

La parròquia de Vista Alegre de Girona desapareix després de 52 anys

21.06.2020 | 06:30

L'església de Santa Maria de Vista Alegre, a Girona, ja no recuperarà el culte després de la pandèmia del coronavirus. El Bisbat ha arribat a un acord econòmic amb l'Ajuntament de Girona, que comprarà per 400.000 euros l'església i el local adjacent per tal d'ampliar els espais per al barri, ja que l'actual local social és molt petit i no permet activitats per a més de 25 persones. En el decret de supressió de la parròquia, el bisbe de Girona, Francesc Pardo, argumenta que en els darrers anys «hi ha hagut un notable canvi en la realitat pastoral, una gran reducció en la participació en els sagraments i la parròquia de Sant Josep ha anat assumint progressivament tots els seus serveis». Segons assenyala el fins ara rector de Vista Alegre, mossèn Jordi Reixach, rector també de la parròquia de Sant Josep, durant l'últim any a Vista Alegre només s'havia mantingut el culte -la missa diària i la dels dissabtes-, mentre que tota la resta d'activitats s'havien anat traslladant a Sant Josep. De fet, el Bisbat convida els fidels de Vista Alegre a sumar-se a la parròquia de Sant Josep, on el diumenge 28 de juny es farà una celebració especial per donar la benvinguda als feligresos de Vista Alegre, que comptarà amb la participació de la coral del barri.

La parròquia de Santa Maria de Vista Alegre posa així punt i final a 52 anys d'història, ja que va ser creada l'any 1968 pel bisbe Narcís Jubany. Fins aleshores, els habitants d'aquesta zona s'havien inscrit dins la parròquia de la Catedral, però el gran creixement demogràfic i urbanístic de les dècades dels 50 i 60 van fer que el Bisbat considerés necessari erigir una nova parròquia. El seu primer rector va ser mossèn Modest Prats.

Els seus inicis, tanmateix, no van ser fàcils. Segons recull un recordatori editat per la pròpia parròquia l'any 1993, en motiu del seu 25è aniversari, durant els primers temps la parròquia va haver de fer una intensa tasca social i humanitària, ja que molts dels seus feligresos vivien en situacions de pobresa i marginació en un barri on els carrers estaven sense pavimentar, no hi havia clavegueram i només existien un parell de fonts on anar a buscar aigua. A més, la parròquia també tenia el problema afegit de no disposar d'una seu física: va començar amb un precari despatx parroquial al carrer Taquígraf Martí, però no tenia espai pel culte, de manera que les misses dominicals s'havien de celebrar a l'institut Jaume Vicens Vives o a l'Aliança i els casaments i enterraments es feien a l'església del Carme.

No va ser fins l'any 1974 que el Bisbat va comprar un solar al carrer Pasqual i Prats, on es va erigir l'actual edifici. Les obres van anar ràpid i la nova església es va inaugurar l'any 1976, de la mà del bisbe Jaume Camprodon.

Mossèn Joaquim Xutglà va prendre el relleu a Modest Prats al capdavant de la parròquia, i en els darrers anys el seu rector ha estat mossèn Jordi Reixach.

Ara, però, ha arribat un moment en què la falta de capellans i de feligresos -segons explica Reixach, entre setmana només hi havia quatre o cinc persones que assistissin a la missa diària i els dissabtes ascendien, com a molt, a deu o quinze- ha portat el Bisbat a suprimir la parròquia i deixar l'espai en mans de l'Ajuntament. Malgrat que les negociacions ja feia temps que s'estaven duent a terme, l'estat d'alarma a causa del coronavirus ha endarrerit el procediment.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook