12 de abril de 2020
12.04.2020
L'Empordà

«Era una il·lusió molt gran poder viure plenament ser el pendonista dels Manaies de Girona»

Robert Xifre, de 79 anys i ecònom del Bisbat, havia estat escollit per la confraria per dur l'estendard de l'entitat, com ho havia fet la seva dona el 2013, però la pandèmia, ho ha impedit

12.04.2020 | 06:30
Robert Xifre, amb una vitrina plena d'elements manaies.

Havia de ser un dia per recordar. Ja havia convidat a tots els familiars i amics. Tots tenien reservat el 8 d'abril a l'agenda. Però el coronavirus ho va tirar tot enlaire. Robert Xifre Anglada havia de rebre el penó de la confraria de Jesús Crucificat- Manaies de Girona per lluir-lo tres dies després, durant la Processó de divendres Sant. Una il·lusió que se'n va anar per terra quan es van començar a suspendre actes a Girona inclosos els de la Setmana Santa.

Robert Xifre, de 79 anys, exempleat de banca, és ecònom del Bisbat i l'any 2013 a casa seva ja es va custodiar el penó. Aleshores però, es va deure al fet que la seva dona, Mercè Sagrera, era la pendonista d'aquell any. Aquest 2020 li tocava a ell. "Fa set anys va ser la meva dona per tant ja ho havia viscut, però ara s'havien canviat els papers i em tocava a mi. Era una il·lusió molt gran poder-ho viure plenament", indica Xifre. Ja s'havia mirat el balcó on hi faria lluir l'estendard manaia. Aquests testos fora i aquests cap allà. Tot estava programat. Els seus fills i els seus néts estaven molt il·lusionats en poder veure i viure aquell espectacle i la fermesa del moment. S'havia de fer una gran festa amb tota la família, amics i convidats.

Ara té "el cuc de no haver pogut ser pendonista". I no vol demanar res. Però admet que "té l'esperança" que l'any vinent li ho deixin ser. "Si tinc salut", emfatitza. Tot està en mans de la Junta de la Confraria dels Manaies.

L'encàrrec per aquest any li havia fet el president de la Junta, Narcís Reixach, un dia que es van trobar pel carrer. "Què em dius ara?". No s'ho creia. Va ser fa quasi cinc mesos però el maleït virus ho va impedir..

Lamenta moltíssim tots els efectes que està tenint a nivell mundial la pandèmia. Sent "molta tristesa" i remarca que vol que quedi constància que vol enviar el seu "condol a totes les famílies que han perdut ser estimats" i espera que el virus "passi quant abans millor" i que es trobi "alguna cosa per poder-lo combatre".

Aquests dies els passa totalment confinat. Surt ben poc. Per anar a buscar el diari que li porten a la bústia i per llençar les deixalles. Els fills els proveeixen de menjar. Segueixen els actes religiosos de Setmana Santa per la televisió amb les misses de Montserrat i La 2 i darrerament també els vídeos que el Bisbat de Girona penja a YouTube, com ara les benediccions.

A casa passa sovint per davant d'una vitrina plena de dalt a baix d'objectes de la confraria, on hi destaquen les petites figures de plom dels manaies. Allà pot reviure tot el que ha viscut, fins ara amb la confraria. Va començar a sortir l'any 1974. Sempre com a vesta. Només va vestir-se de manaia en una sortida especial a Albi, ciutat agermanada amb Girona.

Els inicis eren diferents a l'actualitat. La Processó no era tant concorreguda. La confraria, portava dos passos, el pas d'Ecce Homo i el pas de la Caiguda. Però hi havia passos de la Processó i els manaies van decidir netejar-los i treure'ls. Els membres de la Confraria havien de transportar-los deixant-ne uns davant, anant cap a darrere a buscar l'altre i fent-lo avançar i així successivament. Poc a poc, altres confraries es van anar restituint i ja portaven el seu pas.

Dins de la confraria Xifre va portar durant tres dècades el guió, una bandera de la confraria on hi apareix el crist crucificat, brodat. Va ser l'encarregat de portar el guió perquè un any, hi havia problemes per trobar un voluntari que volgués portar-lo. Es tracta d'un element que pesa i si fa vent és incòmode. Ell es va oferir amb la condició que, a partir d'aquell moment, fos sempre així. I així va ser, fins que va passar el relleu a un altre confrare.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook