El confinament decretat per la pandèmia del coronavirus ha deixat unes imatges insòlites de Girona. El seu centre històric, habitualment ple de turistes, mostra des de fa dies carrers i places buits i un silenci inusual.

L'únic so que es percep amb claredat és el piular d'alguns ocells. Més enllà d'això, un silenci estrany que només es trenca de tant en tant per una conversa de balcó a balcó, pel pas d'alguna persona carregada amb bosses de la compra, algun cotxe, o d'alguna obra de rehabilitació que es manté activa (els pisos de luxe i la construcció apartaments turístics no entenen de confinaments).

Els més de 3.500 habitants del Barri Vell, com la resta del país, viuen tancats a casa. Ningú passa pels ponts que creuen l'Onyar fins al Mercadal, tots els comerços i locals de restauració tenen la persiana abaixada, excepte algun colmado que proveeix els veïns que, amb comptagotes, surten de casa per omplir la nevera o passejar el gos. Alguns (molt pocs) s'escapen cap a Sant Daniel per respirar una mica de natura ara que els accessos a alguns dels jardins més emblemàtics està tancat.

Un barri enclaustrat que aquest any viurà una primavera inèdita sense el Temps de Flors que trasbalsava la vida dels veïns i omplia les caixes dels negocis.