Joan San alterta que la pandèmia creada pel coronavirus tot just ha iniciat la seva expansió a l'Estat i que deixarà més de la meitat de la població infectada. A més, indica que el més dur arribarà d'aquí a dues setmanes.

Aquest nou coronavirus ja ha posat tot el món en alerta. A què ens estem enfrontant?

Els coronavirus són un grup viral present en determinades poblacions d'animals de forma agressiva, sobretot els animals de granja, com ara pollastres de cria, i es prenen mesures per neutralitzar-los. Les hipòtesis diuen que l'origen d'aquest nou virus es troba en el consum de ratpenat, molt present als països asiàtics, i que té el focus a Wuhan. Cal dir que els experts descarten que l'origen sigui una manipulació del virus com a eina «intencionada» d'un govern o un país respectiu.

I què fa tan perillós aquest virus?

Es tracta d'un virus semblant a la grip comuna però és molt més agressiu, i el seu quadre de malestar inclou mal de coll i dificultats respiratòries. A més té molta facilitat de contagi a través de les vies respiratòries, i per això és tan important respectar la distància d'un metre i mig recomanada, perquè el virus pesa prou per caure a terra i no roman gaire temps suspès a l'aire. També és molt important prendre les mesures d'higiene: s'han de tenir les mans sempre netes.

Creu que el paquet de normes decretades pel Govern de l'Estat són suficients?

No, són del tot insuficients. Els ciutadans haurien de prendre's molt seriosament el confinament i fer-se a la idea que tot l'Estat acabarà aïllat, és l'única manera de fer front a una pandèmia que a Espanya tot just acaba d'arribar. S'hauria de fer com a la Xina i Itàlia i, de fet, l'expert epidemiòleg Oriol Mitjà s'ha cansat d'avisar des de fa dos mesos que el més efectiu és l'aïllament total durant dues setmanes per poder contenir nous contagis. Tard o d'hora s'aïllarà Madrid i tots els focus del virus i anem tard a prendre mesures molt més contundents.

Quan s'hauria d'haver començat a actuar?

Fa dues setmanes, com a mínim. A principis de mes ja es registraven casos, i d'un dia a l'altre s'han anat multiplicant cada vegada més a l'alça. A l'inici de la crisi es va posar sobre la taula la qüestió risc-cost, i van resoldre que prendre mesures implicaria alarmar la població. I què estem fent ara si no això? Cal consciència real del problema, no és cap exageració. Les universitats feia dies que demanàvem una gestió dràstica del problema, però no se'ns ha fet cas. Jo com a degà estic en una baula intermèdia, però estic segur que el Rectorat ha rebut pressions des dels ministeris d'Universitats i Salut per no prendre mesures per anticipat. Les universitats volien tancar i no les deixaven.

Aquest retard en la presa de mesures obeeix, doncs, criteris econòmics?

Indubtablement. S'hauran de prendre mesures molt dràstiques tard o d'hora, i només ho estan endarrerint fent passos a comptagotes.

Amb més d'11.000 casos registrats i quasi 2.000 en les últimes 24 hores, en quin punt de l'epidèmia ens trobem?

Al principi. Hem vist que el ritme de nous contagiats és similar al d'Itàlia, i per ara la corba d'infectats anirà pujant cada dia fins d'aquí a unes dues setmanes. El pitjor arribarà llavors. I el que és més vital no són els diagnosticats, sinó saber quants es mantenen actius, quants s'han recuperat i quants han mort. Quan els recuperats augmentin més que els morts, llavors hi haurà una inflexió de la corba, no abans. Ara tenim un panorama on augmenta progressivament tant la taxa de contaminats com també la de morts. El més important és contenir la xifra i aconseguir així que el sistema sanitari no es col·lapsi.

Per això és tan important mantenir la corba anivellada€

Exacte, cal aplanar-la com sigui, perquè una pujada vertiginosa posa en risc els equips sanitaris, i si la sanitat cau, llavors no podrem fer res per contenir-lo.

Precisament s'està fent una crida al personal sanitari i també als estudiants perquè ajudin els hospitals.

Sí, als estudiants de sisè de Medicina se'ls està cridant perquè es col·legiïn i així puguin ser contractats com a suport supervisat als hospitals immediatament, juntament amb estudiants d'Infermeria. A Catalunya això afecta uns 1.400 estudiants d'últim any. A la UdG també s'estan mobilitzant estudiants d'altres àrees de les ciències humanes. A més, des de dilluns totes les línies de recerca a Girona s'han paralitzat. Tots els equips que tenen l'instrument PCR, que serveix per identificar gèrmens que provoquen malalties, s'han posat a disposició per millorar la detecció del virus.

A quin percentatge de contagi creu que s'arribarà a Espanya?

Les estadístiques indiquen que pràcticament el 60% de la població s'infectarà i una part ni ho sabrà perquè no mostrarà símptomes. És importantíssim seguir estrictament el confinament, i de fet hauríem d'actuar com si estiguéssim contagiats, és l'única manera de fer un control dels contactes que tenim i del que toquem. Hem de pensar amb qui ens hem relacionat els últims cinc dies i amb qui s'han relacionat ells al seu torn. Si reduïm al màxim el contacte durant 14 dies reduirem el contagi. S'ha de pensar que els malalts poden estendre el virus fins 15 dies després.

Quan arribarà la vacuna?

Sempre fent prediccions, es calcula que podria trigar uns dos anys aproximadament. Tot i això ja hi ha sistemes de detecció i dilluns l'Agència Espanyola del Medicament va donar llum verda a un assaig clínic pioner català que lideren els investigadors Oriol Mitjà i Bonaventura Clotet juntament amb Salut. El punt essencial és aconseguir tallar la cadena de transmissió per no col·lapsar el sistema sanitari, que és la casella de sortida d'aquesta crisi.

Quin escenari ens espera?

Trigarem mesos a recuperar certa normalitat, jo diria que com a mínim dos mesos.