Enric Mirambell Belloc (Girona, 1922-2020) hagués fet noranta vuit anys el 12 de juliol. Ha estat una presència gironina fins al punt que sense saber que poc abans de Nadal havia caigut i s'havia hagut d'hospitalitzar molta gent ahir en assabentar-se del seu traspàs sostenia haver-lo vist encara pocs dies abans pels carrers de la ciutat. Amb un bastó a la mà la seva figura menuda caminava amb pas decidit i segur i així és com molts el recordarem.

Ha tingut una vida plena i ha donat mostres de vitalitat i de memòria prodigiosa durant prop d'un segle. Ha escrit en aquest diari centenars d'articles que lliurava regularment i amb anticipació calculada. Sempre explicava que tenia per costum portar un mes avançat.

Des de 1982 hem compartit cada any les reunions del jurat del premi de periodisme Manuel Bonmatí que convoca el Rotary Club de Girona. Del jurat inicial, que amb el temps per imperatiu inevitable ha anat canviant, només quedàvem ell i jo. Encara aquest novembre vam sopar a l'hotel AC amb tot el jurat; uns dies abans havíem coincidit en la conferència que vaig donar en el marc del centenari del GEiEG i vam intercanviar uns mots: Ens veurem al sopar del Bonmatí Sr. Mirambell?, - «I tant, si no fos que ens han canviat el lloc habitual (l'hotel Carlemany) i que és un sopar encara hauria pujat tot sol»; a peu? «No!, en cotxe; els meus fills no em deixen però encara l'agafo per algun moviment local». No em va confirmar si encara agafava el cotxe per anar a Santa Coloma de Farners per comprar el famós Sant Jordi de can Tuyarro. A la reunió, com sempre, va mostrar la seva curiositat i sentit crític sobre el que s'escrivia dedicat a Girona i al fil del sopar desgranava els seus records amb precisió dels llocs i de les dates, dels noms, dels fets, de les famílies i dels canvis en la fesomia de Girona. Era en aquest sentit un autèntic cronista de la ciutat i el nomenament que li va fer l'Ajuntament com a cronista oficial de la ciutat li esqueia com l'anell al dit. Amb aquest motiu es va publicar un opuscle que va recollir l'acte públic de proclamació que es va fer al Saló de sessions de l'Ajuntament el dia 29 d'octubre de 1988 i que incloïa unes paraules de l'alcalde, el discurs de proclamació per part del Dr. Jaume Marquès Casanovas i la resposta del Dr. Enric Mirambell. Més endavant el mes d'abril de 2002 l'Ajuntament li va concedir la distinció «Ciutadania» que va compartir amb en Narcís Jordi Aragó i amb en Paco Torres Monsó que va rebre la distinció Athenea. Amb aquest motius es va publicar també un opuscle amb les biografies bàsiques dels tres guardonats.

Es va llicenciar en història a la Universitat de Barcelona amb la promoció 1944-1945 en la qual hi trobem també la Josefina Corominas Carreras, la Montserrat Farreras Forns, en Joan Guillamet Tuebols, en Pere de Palol Salellas, la Maria Panella Sarrà, la Carme Pibernat Compte, en Josep Maria Puig Salellas i la Maria Vilar Bonet, tots amb connexions gironines i empordaneses d'entre un total de setanta-quatre. Després va dedicar-se a la docència (Institut de Girona, 1946-1966; Escola de Magisteri, 1949-1974), al desenvolupament de la Biblioteca Pública de Girona i va dirigir des de 1952 l'Arxiu Històric Provincial. Va ser mèrit seu la integració de l'Arxiu i de la Biblioteca a la Casa de Cultura de la plaça de l'Hospital que va dirigir. Actuava amb sentit pràctic i sabia transitar pels trencacolls de l'administració per obtenir recursos en els pressupostos de les institucions. L'any 1969 va participar al costat de Frederic Udina Martorell i Santiago Sobrequés Vidal en la creació a la mateixa casa de Cultura dels estudis universitaris gironins que són el primer embrió, junt amb la Politècnica, del que després seria primer l'Estudi General de Girona i des de 1992 la Universitat de Girona. En els anys de la transició va ser delegat a Girona del Ministeri de Cultura (1978-1980).

Estretament vinculat a l'Institut d'estudis Gironins i a la Revista de Girona va ser un dels impulsors del famós « Repertorio de Índices» de les principals publicacions erudites gironines i de la reedició facsímil de la vella « Revista de Gerona». Vam compartir durant un temps el consell de redacció de la nova Revista de Girona en el moment de la catalanització del nom en l'etapa d'en Joan Tarrés Vives com a ponent de cultura de la Diputació; el Sr. Mirambell ha continuat fins ara mateix en aquest consell de redacció.

Al costat de la docència el seu contacte amb l'arxiu el va portar aviat també pel camí de la recerca amb la publicació de nombrosos articles. L'any 1963 va defensar a la Universitat de Barcelona la seva tesi doctoral que uns anys més tard esdevindria la Història de la impremta a la ciutat de Girona (Girona, Institut d'estudis Gironins, 1988) i més endavant una síntesi de divulgació: Els impressors gironins del Renaixement a la Renaixença (Girona, monografies de l'IEG, 2007). Ha fet contribucions a múltiples monografies institucionals entre les quals hem de destacar les històries de la Diputació i del Govern Civil i ha estat un conferenciant assidu, meticulós i precís, sempre amb la ciutat al cap i la societat gironina a l'horitzó.

Hem de reservar un apartat especial pels llibres que li ha editat l'Ajuntament de Girona i que són una selecció dels articles que ha anat publicant en el Diari de Girona. Són llibres que li feien una especial il·lusió perquè veia convertits en una obra més perdurable la seva col·laboració fidel i dominical. Girona entre la història i l'actualitat (1990), Els Gironins entre la Història i l'actualitat, I (1992) i II (1999), i Retalls de vida gironina (2007).

Aquest darrer el va dedicar a la memòria de la seva esposa que havia mort. Va ser un cop, però el Dr. Mirambell dotat d'una vitalitat envejable va saber viure sol, anar a mercat, cuinar, fer vida de ciutat, gaudir de fills i nets i seguir sent una presència ciutadana fixada a la retina dels gironins, amb un caminar decidit i una elegància discreta. Prop d'un segle de vida gironina evocada amb passió i coneixement resumeix la vida d'Enric Mirambell Belloc, Cronista Oficial de la Ciutat.