07 de març de 2020
07.03.2020

A reveure, senyor Enric Mirambell i Belloc

07.03.2020 | 06:30

Escriure no és fàcil. Això ho mana una mica el cor. És com pintar. No tothom pot agafar un pinzell i crear. Avui m'he connectat a l'ordinador -per salut no he obert l'ordinador fins al migdia- i m'he trobat la trista notícia. Ningú espera que la gent ens deixi. Sobretot quan no sabies que una persona estava malalta i llegeixes que ha traspassat. A mi m'ha sacsejat.

Ens ha deixat el senyor Enric Mirambell i Belloc, cronista oficial de la meva ciutat a Diari de Girona des de l'any 1987. Som molts els gironins que hem après i conegut de mà de la seva ploma com era la nostra ciutat: els gironins, els comerços, les tradicions i més. El seu article ens arribava puntual cada diumenge -inclòs aquest últim- menys el juliol quan anava de vacances al seu estimat Sant Feliu de Pallerols i al Far.

El juny de l'any 2015 va ser guardonat amb el premi Joan Saqués i Roca de la Fundació Valvi. En l'acte de lliurament, la seva figura va ser desglossada extraordinàriament per l'exalcalde Joaquim Nadal i Farreras, persona que en aquests moments podrà escriure d'ell com ningú tenint en compte el gran historiador que és.

Jo en aquells moments li vaig dedicar un article per tots els anys que portava escrivint dels gironins i la ciutat. Li donava i li dono les gràcies perquè em va dedicar un article al meu primer llibre La Girona que jo estimo. Amb la seva ploma va dedicar boniques paraules a la Granja Mora i als meus pares, als gegants, a les catifes i a molts altres moments que em van fer sentir molt honorada. Deia que no tenia costum d'anar als bars, però col·laborava amb la ciutat. Recordo la seva esposa el dia que va venir a recollir els pins dels gegants. A part de l'article, em va escriure una carta desgranant com era el llibre que fins al dia del seu tancament va estar present a les parets de la granja.

Girona no ha perdut el seu cronista, ha perdut quelcom més: un veí il·lustre del carrer Santa Clara, un fill del Barri Vell de Girona, la veu dels records viscuts des de la infantesa. Per la seva ploma han passat centenars de gironins, establiments i institucions, sempre amb respecte total envers els altres. Girona també ha perdut al gran mestre que va ser de molts gironins i gironines que al matí li donaven les gràcies a les xarxes socials. Un vessant en el qual no el vaig conèixer perquè no vaig estudiar.

Senyor Mirambell, aquesta setmana a la ciutat ens sentirem orfes. Hem perdut la que ha estat la nostra veu al llarg de tants anys. Jo hi he compartit diari -encara que res a veure amb vostè- des del 1989. Per això el sentia un company i també vaig tenir l'honor de compartir el grup de nou gironins escollits per la recerca de la memòria històrica del segle XX feta per l'amic Joan Roura del CRDI de l'Ajuntament de Girona.

Avui (ahir) a dos quarts de la tarda li diran adeu a la seva parròquia de Santa Susanna del Mercadal, el seu barri, l'indret on de petit va fer les seves primeres passes. Avui molts gironins si trobaran per donar escalf a la seva família i de segur que no hi fallarà una persona que li tenia una estima molt especial: l'enyorat Joaquim Nadal i Farreras. Faig també extensiu el meu condol a la direcció del Diari de Girona, el meu diari, i a tots els seus col·laboradors.

Descansi en Pau.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook