07 de març de 2020
07.03.2020

Mor Enric Mirambell, el cronista de la ciutat

Tenia 97 anys i exercia el càrrec honorífic des de l'any 1987 Va ser director de la Casa de Cultura i delegat del Ministeri de Cultura

08.03.2020 | 06:30
Enric Mirambell, en una imatge d'arxiu, al seu despatx.

«Es val de la seva prodigiosa memòria i de l'ús acurat i prudent dels mots per desenteranyinar de la memòria col·lectiva tota mena d'oficis, obradors, festes, ciutadans, esdeveniments i efemèrides. Té en la ment la fotografia de tots els anys viscuts». Així descrivia Jordi Vilamitjana el cronista oficial de la ciutat de Girona, Enric Mirambell i Belloc, en un article al Dominical del Diari de Girona de l'any 2000.

Una descripció precisa que ahir tothom repetia amb paraules semblants en assabentar-se de la mort de Mirambell, als 97 anys. Historiador de formació, era el Cronista Oficial de la Ciutat de Girona des del 1987. Va ser director de la Casa de Cultura de Girona (1966-1982), director durant quatre dècades la Biblioteca Pública de Girona, professor de l'institut Vicens Vives i delegat del Ministeri de Cultura (1978-80), entre molts altres càrrecs.

De fidelitat extrema a la ciutat, Mirambell era discret però els qui el coneixien sabien que sempre era als actes rellevants de la ciutat. La seva va ser una vida dedicada a Girona i a la narració del que va anar succeïnt en les darreres dècades en una època amb canvis radicals a la ciutat. Pel camí, deixa més d'una desena de llibres.

Enric Mirambell i Belloc havia nascut el 12 de juliol de 1922 a Girona. Va ser alumne dels Maristes de la Mercè i el 1935 va aprovar l'ingrés al batxillerat a l'Institut Vell del carrer de la Força. Va decidir estudiar història per raons familiars i econòmiques. Ell mateix ho explicava així: «Fent lletres tenia la possibilitat de fer algun curs lliure i, per tant, estalviava anys de despesa a Barcelona, que era molt carregós i a casa hi havia hagut dificultats per afrontar-los». L'any 1947 va entrar a treballar a l'Institut de manera molt precària. Dos anys més tard va ser nomenat director interí de la biblioteca pública. El 10 d'agost de 1951 es va casar amb Joana Roqueta. L'any 1955 va ser nomenat director del Centro Coordinador de Bibliotecas i el 1958 es va treure les oposicions de professor adjunt de l'Escola de Magisteri. Durant deu anys va treballar en la tesi doctoral: Bibliografia gironina des de la introducció de la impremta fins al segle XX.

Va tenir una breu incursió en la política, essent regidor de l'Ajuntament de Girona pel terç corporatiu. S'hi havia presentat amb la condició de ser ponent de cultura i formar part de la comissió executiva. El dia de la presa de possessió, el 4 de febrer de 1961, va veure clar que no s'acomplirien les seves expectatives i va decidir plegar.

L'any 1978 va ser nomenat delegat del Ministeri de Cultura, càrrec que va tenir fins al 1980. El juliol de 1987 es va jubilat i poc després va ser nomenat Cronista Oficial de la ciutat, un càrrec honorífic. Mirambell era col·laborador a les pàgines d'opinió del Diari de Girona des de l'any 1986. Cada diumenge publicava un article sobre episodis històrics de la ciutat de Girona.


Les reaccions

Les reaccions a les xarxes socials per la mort de Mirambell es van multiplicar durant el dia d'ahir des de diferents àmbits però sobretot del món de la cultura, la història i la política. L'historiador i arxiver Joan Boadas i Raset va explicar a aquest diari que Mirambell ha estat «un personatge importantíssim pel que fa a una part de la cultura que sol ser molt oculta: el treball d'organització, recuperació i difusió dels fons documentals i bibliogràfics». En aquest sentit, va dir que «els documents i els llibres són la matèria de la memòria i en Mirambell ha ajudat en una època que no era gens fàcil, ni per ell ni per tots els altres, a contribuir, recuperar i preservar la memòria del nostre país». Finalment, va indicar que la ciutat perd «un referent en el món de la documentació i la biblioteconomia», el conjunt dels ciutadans «perd una persona molt estimada pel seu tracte afable i per la seva accessibilitat» i pel que fa a l'Ajuntament, «perd un cronista amb un treball exemplar».

Per la seva banda, l'expresident de la Diputació de Girona i doctor en Enginyeria Industrial per la Universidat Politècnica de Catalunya, Josep Arnau, va recordar que el seus primers contactes amb Mirambell van tenir estira-i-arroses perquè ell era director de la politècnica i Mirambell era director de la Casa de Cultura i lluitaven tots per defensar els seus intenressos. Posteriorment van tenir molt bona relació. Als actes solien coincidir, ell com a president de la Diputació i Mirambell ja com a cronista. «Era una persona molt enterada i molt tranquil», recordava Arnau. «Sempre tenia ganes, interès i il·lusió en fer coses i conferències d'una ciutat que ell coneixia com ningú», va dir. I va cloure deixant clar que serà «molt dificil trobar algú amb la seva coneixença i informació i el seu tarannà».

La presidenta de l'Associació d'Amics de la Unesco de Girona, Dolos Reig, va lamentar la «pèrdua irreparable d'un mestre, una persona sàvia, amb una memòria increïble i culta». Va definir Mirambell com una «peça molt important dins de la vida de Girona» i va recordar que hi coincidia al consell de Revista de Girona. «Tots, més o menys, en un moment o altre, anàvem a consultar-ho perquè tenia una memòria prodigiosa de saber que aquella persona va fer aquella cosa aquell dia concret». Va col·laborar i participar en moltes activitats dels Amics de la Unesco. «Era molt discret. I la discreció haurà anat en contra del coneixement que en pugui tenir la ciutadania d'ell», afegia Reig.

El regidor de Cultura, Carles Ribas, va indicar que era «un dia molt trist per Girona, no només en l'àmbit cultural sinó també social». Va assenyalar la «vàlua extraordinaria» a tots nivells de Mirambell i la seva capacitat de reflectir els canvis de la ciutat en els darrers anys. «Sabia descriure i també deia allò que trobava a faltar i allò que es podia millorar». Va exposar també que com a membre del club Rotary Girona i del jurat del premi Manuel Bonmatí, era «una persona implicada en projectes socials» i que la seva mort era «una pèrdua d'un referent com ja va passar amb Narcís-Jordi Aragó».

El funeral per Enric Mirambell se celebra avui, a la parròquia del Mercadal (15.30 hores).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook