El Jutjat d'Instrucció número 2 de Girona ha elevat a la Sala Penal del Tribunal Suprem un escrit en què afirma que hi ha "indicis de criminalitat" contra Carles Puigdemont per presumptes delictes de prevaricació, frau a l'Administració i falsedat documental per irregularitats relacionades amb la utilització de fons de l'empresa d'Aigües de Girona SA (Agissa) per a la compra d'obres d'art.
Concretament es tractaria de la compra del fons del crític d'art Rafael Santos Torroella en la seva etapa com a alcalde de Girona (2011-2016). La magistrada Elena Román, l'ajuntament hauria desviat fons municipals procedents d'un cànon extraordinari per aigua que es va imposar als ciutadans. L'ajuntament de Girona sempre ho ha negat. L'alcaldessa Marta Madrenas ha afirmat repetidament que la col·lecció d'art s'ha acabat pagant amb partides ordinàries del consistori.
Puigdemont ha constatat que busquen la seva extradició "com sigui", i ha recordat que ell ja es va oferir a declarar quan van aparèixer notícies sobre aquesta qüestió, però la fiscalia no va voler.
A través de Twitter, Puigdemont ha indicat que quan fa un any van començar a sortir informacions sobre aquestes presumptes irregularitats el seu advocat va oferir al fiscal la seva declaració voluntària per tallar la qüestió "d'arrel". "L'intent d'empastifar-me alegrement era clar", ha indicat. Llavors es va descartar que declarés perquè la fiscalia, diu, deia que no l'estava investigant."Ells sabran per quines raons han decidit esperar a aquest moment. Jo en tinc sospites més sòlides que les seves acusacions. Busquen extradició com sigui", ha conclòs.
La magistrada ha accedit a la petició de la Fiscalia Anticorrupció de remetre les actuacions al Tribunal Suprem donada la condició d'aforat de Puigdemont, després de la seva elecció com a eurodiputat. Si la sala segona del Suprem decideix assumir la investigació, haurà de cursar el corresponent suplicatori a la Cambra europea perquè li aixequi la immunitat.
L'escrit de la magistrada afirma que, a més de vulnerar la normativa reguladora de les hisendes locals, es va utilitzar un "artifici" per "amagar" que l'adquisició de la col·lecció d'art es feia amb fons procedents del cànon de l'aigua mentre es reduïen dràsticament les inversions en el manteniment de la xarxa de subministrament.
La mesura més polèmica del mandat de Puigdemont
L'aprovació de la compra del fons del crític d'art Rafael Santos Torroella, en una tensa sessió plenària celebrada el 14 de febrer de 2014, va ser un dels moments més polèmics del mandat de Carles Puigdemont com a alcalde de Girona. De fet, Puigdemont, que governava en minoria, va haver d'usar el seu vot de qualitat per desfer l'empat que es va produir en la votació: onze vots favorables de CiU i el regidor no adscrit Carles Palomares (exPP), onze en contra del PSC, la CUP i ICV i dues abstencions del PP i del regidor no adscrit Carles Bonaventura (exCUP).
La col·lecció es va adquirir per 3,9 milions d'euros que s'havien d'anar pagant de forma fraccionada entre els anys 2014 i 2019. En aquell moment, tant l'oposició (sobretot PSC i CUP) com la Plataforma Aigua és Vida van denunciar que el govern de CiU tenia previst pagar part del fons amb el cànon de l'aigua, i la plataforma va iniciar una forta campanya en contra. Tot i això, segons expliquen ara fonts municipals, en realitat el cànon de l'aigua no es va arribar a utilitzar mai per al pagament del fons. Com a mínim, a nivell administratiu.
Segons indiquen, en aquell moment, l'Ajuntament tenia previst destinar un milió d'euros de pressupost ordinari a millorar la gestió de l'aigua: 600.000 euros per al manteniment de la xarxa de sanejament, 285.000 euros per al pla de sanejament i 115.000 per al servei d'aigua potable. Però la renovació del contracte de gestió de l'aigua amb l'empresa mixta Agissa (80% privada i 20% pública) fins el 2020 va permetre que el consistori rebés 3,75 milions d'euros en concepte de cànon. Aquest fet, indiquen les mateixes fonts, va permetre «alliberar» el milió d'euros del pressupost ordinari que s'havien de destinar a les millores de manteniment per destinar-lo a la compra del fons Santos Torroella, mentre que un milió d'euros del cànon es van destinar a les millores previstes, tal com estableix la llei.
El juny de 2018 la magistrada va ordenar registres als ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià per buscar documentació relacionada amb el cas.
{C}
Una de les potes del 'cas Agissa'
Aquesta investigació sobre l'actuació de Puigdemont quan era alcalde de Girona és una de les potes del conegut com a 'cas Agissa', que investiga altres irregularitats en el si de l'empresa d'aigües i que té el seu origen en una denúncia de la CUP. Una investigació que tutela directament la Fiscalia Anticorrupció, en el marc de la qual el mateix fiscal José Grinda i agents de la Guàrdia Civil van entrar a l'Ajuntament de Girona el juny del 2018 per demanar expedients relacionats amb l'adquisició del fons d'art i la pròrroga de la concessió del servei d'aigües (que es va aprovar el 2013).
