Després de múltiples reunions entre els sectors més implicats en el món sanitari gironí, de taules de debat obert i de sospesar les opinions d'experts en diverses disciplines, sembla que l'opció majoritària per ubicar el nou Trueta és al sector sud a Salt (o entre Girona i Salt), a tocar de l'hospital de Santa Caterina, al parc hospitalari Martí Julià. En general, coincideixen que és la millor solució per crear sinergies, optimitzar recursos i no duplicar serveis.

En conseqüència, la proposta de l'alcaldessa Madrenas i el seu equip de govern de construir-lo en uns terrenys que l'Ajuntament disposa a Domeny i que haurien de complementar-se amb d'altres de privats, no desperta unanimitats ni entusiasma gaire els entesos perquè, entre altres raons, l'espai total de què es disposaria és insuficient per enquibir amb visió de futur i mirada àmplia el gran complex que ha de ser aquest nou pol, hospitalari, investigador i universitari.

Essent així, doncs, el que convé és que les parts implicades (ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter, Diputació, partits polítics, col·legis professionals i demés) es coordinin i amb generositat i mirada àmplia d'àrea urbana, empenyin plegats per aconsellar de la millor manera a la Generalitat que, al capdavall és qui ha de resoldre i, en el seu moment, finançar i dur a terme les obres. Penso que un bon assessorament del territori a la instància superior és cabdal. Sembla que, segons manifestacions recents del doctor Ramon Brugada, que deu saber de què parla, la decisió és a punt de prendre's i aviat sortirem de dubtes. Per anar bé, és important, també, que ja des d'ara i fins que es tiri endavant el projecte, els governs implicats (Generalitat, Diputació, Estat i ajuntaments) treballin coordinadament, amb lleialtat i de manera compassada, per tal d'afrontar de manera adequada els múltiples aspectes complementaris que un macrocentre d'aquestes característiques haurà de contemplar (mobilitat, transport públic, connexions ràpides i segures amb la xarxa viària, aparcaments...).

Aquest centre, a més, serà una peça clau del nou mapa sanitari català ja que, segons se'ns diu, l'actual està exhaurit i necessita una renovació profunda que permeti encarar bé els reptes hospitalaris catalans per, com a mínim, tot el que queda de centúria. Per tant, com que no sobra temps i les necessitats són cada cop més peremptòries, la construcció d'aquest gran complex hauria de començar el més aviat possible.

No sé si entre vuit i deu anys és un termini raonable o és massa curt o massa llarg, però com més ràpid es posin mans a l'obra (mai tan ben dit), millor.

Una altra qüestió important és pensar què fer amb el Trueta actual quan deixi de complir la seva funció. El projecte de 2010 preveia que el nou hospital es construiria en el mateix lloc o a prop de l'actual, de tal manera que l'immoble vell s'enderrocava.

Com que aquest projecte es va bandejar i el nou edifici es farà en un altre punt distant, cal preveure a quins nous usos es pot destinar l'estructura actual que, segons estudis tècnics solvents i amb les reformes oportunes, està en perfectes condicions d'utilització. Enderrocar-lo seria segurament un error i un llançament de diners que no ens podem permetre. Girona ha de plantejar-se, què fer-hi un cop hagi perdut la seva funció hospitalària. Habitacles comunitaris per a la tercera edat? Residència per a gent gran? Serveis comunitaris diversos? De necessitats assistencials el territori en té moltes i tots plegats hem de ser capaços d'optimitzar els recursos de què disposem per satisfer-les.

Així, el nou Trueta i el vell Trueta obren un ampli ventall de possibilitats que poden suposar un canvi substancial amb repercussions positives per al mercat laboral de tota l'àrea metropolitana que ajudarà a pal·liar els greus problemes d'estacionalitat que, de fa temps, pateix la nostra economia.