a Universitat de Girona ha de ser, al costat d'institucions i empreses, un dels motors per convertir Girona en una autèntica «regió de coneixement», ja que aquest serà un dels principals actius del territori. Així ho va defensar ahir el rector, Quim Salvi, en una conferència a Tribuna de Girona, durant la qual va considerar que «cal diluir les fronteres entre la universitat i el territori». També va advertir, però, que els problemes de finançament -sobretot perquè la Generalitat no té pressupost des de 2017- els compliquen qüestions com ara la renovació de les plantilles.

Sota el títol «Què és, què ha de ser la Universitat de Girona», el rector va defensar que la UdG ha de ser tant «el dipòsit del coneixement acumulat com una anticipació del coneixement futur». I per aconseguir-ho, Salvi, que porta dos anys en el càrrec, va defensar el Pla Estratègic UdG 2030, un «procés de reflexió col·lectiva» que té com a lema la «suma d'intel·ligències»: tant l'artificial -que, va advertir, cada vegada es farà més present en els diferents àmbits de la vida quotidiana- com la humana, ja que considera que «seria un error» pensar que les màquines puguin algun dia arribar a substituir qualitats humanes com la creativitat o la capacitat d'innovació. «El coneixement contemporani exigeix un treball en xarxa que coordini els diferents tipus d'intel·ligències», va assenyalar.

El rector no es va oblidar tampoc dels valors ètics, i va destacar que la Universitat té molt en compte qüestions com l'ús de l'energia -en els darrers anys ha escalat posicions en el rànquing de sostenibilitat GreenMetric-, les multicapacitats, la igualtat de gènere i una sensibilitat amb temes d'àmbit social. A més, va destacar que la UdG té 1.200 estudiants que fan voluntariat, el que suposa gairebé un 10% del total de l'alumnat. De la mateixa manera, va recordar que les dues lliçons inaugurals des de que ell és rector han anat a càrrec del fundador de l'ONG Open Arms, Òscar Camps, i la periodista Cristina Fallarás, que va parlar de desigualtats de gènere. I en el futur, ja té previst que les dues següents tractin sobre sostenibilitat i educació inclusiva.

Pel que fa als estudiants, Salvi va defensar que des de la UdG se'ls ofereix un currículum «integral i innovador», ajustat a les necessitats actuals. Unes necessitats que passen, va advertir, per la formació amb nous talents i capacitats, adaptats a una societat canviant i preparats per treballar en equip. Per això, va destacar quatre aspectes bàsics de la seva formació: el domini d'una tercera llengua, la possibilitat de tenir experiències internacionals, desenvolupar pràctiques en un entorn laboral i poder fer activitats de voluntariat.

Ara que la UdG arriba als trenta anys, el rector va voler destacar també el paper que ha tingut la institució en el desenvolupament democràtic, cultural i social de Girona. Durant aquest temps, també va indicar que l'educació s'ha «universalitzat» i que hi ha moltes més famílies amb membres que van a la universitat, de manera que ha deixat de ser una institució elitista. A partir d'ara, però, va indidcar que cal entrar en una segona fase de «suma d'intel·ligències» per arribar molt més enllà.

De tota manera, Salvi també va admetre que per davant se'ls plantegen alguns reptes. I un dels més importants és el del finançament, que fa complicat que es puguin renovar les plantilles. «Malauradament, encara no hem superat la crisi, i la situació financera d'entre 2011 i 2012 ens va condicionar moltíssim», va indicar Salvi. A més, va recordar que la Generalitat -que és la principal font de finançament de la universitat- està sense pressupost des de l'any 2017, i que en els comptes que s'han d'aprovar per aquest 2020 no hi ha previst un augment de les partides. Tot i això, va explicar que estan fent el possible per garantir el relleu en les plantilles davant les jubilacions, i que també s'estan augmentant els salaris -tal com estableix la llei- i s'han rebaixat les taxes universitàries. «Hem de ser creatius, innovadors i gestionar-ho de la millor manera possible, perquè cal un relleu generacional davant tot el talent que s'està jubilant», va assenyalar.

En l'inici del seu discurs, Salvi també va tenir un record per als líders independentistes empresonats. Segons va recordar, va assumir el seu càrrec com a rector el desembre de 2017, en plena aplicació de l'article 155, en un acte deslluït i a porta tancada «en què no podíem ni volíem donar aparença de normalitat a una situació que era excepcional». En aquest sentit, va assegurar que li hauria agradat poder ser investit «com toca», amb la presència «del conseller legítim» -en aquell cas, Josep Rull-, que ja havia estat destituït. Per això, va voler enviar «escalf i suport» als presos.