El nostre tall de circulació de cada dia, doneu-nos senyora alcaldessa el dia d'avui. Aquest és el parenostre adaptat que deuen resar la cinquantena de manifestants mal comptats que, de dilluns a diumenge des de fa un parell de mesos, tenen barra lliure per ocupar la cruïlla del carrer de Barcelona amb el carrer Emili Grahit i tallar el trànsit durant una hora en un punt i hora crucials. Allà, amb estelades i altres símbols, drets o asseguts a terra, la van fent petar, escolten música, algun dia han fet una botifarrada i n'hi ha que també ho aprofiten per treure el gos a passejar. Ho perpetren a una hora «tan poc emprenyadora» com són les vuit del vespre i ho fan amb la voluntat manifesta de molestar centenars de conductors que marxen de Girona (o hi arriben), segurament després d'una jornada laboral prou feixuga i estressant. Els confiscadors de l'espai públic («Els carrers seran sempre nostres!») deuen pensar que els perjudicats es mereixen aquesta mortificació per no sumar-se, com ells, al moviment llacista, o que és un peatge que tothom ha de pagar per perpetuar aquest viatge enfollit cap enlloc.

El més curiós del sainet, però, és que per representar-lo sense que ningú prengui mal, cal dedicar-hi entre sis i vuit agents, dos o tres cotxes patrulla i les tanques corresponents que s'han de col·locar tant a Emili Grahit, com a passeig d'Olot i carrer de Barcelona. I, és clar, el govern municipal, sempre tan preocupat pel benestar de la ciutadania i «garant de la llibertat d'expressió», tot això els ho posa de manera generosa i gratuïta set dies a la setmana. No els cobren el lloguer de les tanques ni les hores que la Policia Municipal ha de dedicar a aquesta tasca en detriment d'altres de més urgents i importants a la resta de la ciutat. Una plantilla policial abnegada i competent però que, de manera endèmica, va curta d'efectius per poder dur a terme correctament les múltiples tasques de regulació del trànsit, ordre públic i demés que ha d'afrontar. En canvi, quan els veïns del Pont Major, de Sant Narcís, de Santa Eugènia, de Can Gibert del Pla, de Vila-roja o Font de la Pólvora, per dir-ne només uns quants, es queixen i reclamen a l'Ajuntament més atenció i seguretat als seus barris (que tenen problemes seriosos i necessitats de vigilància importants), se'ls contesta que no hi ha prou efectius, que no poden fer-hi més i que han de tenir paciència.

Bé, segurament m'embolico i em poso en temes que no conec, perquè no vull pas pensar que l'equip de govern no tingui clares quines són les prioritats de la ciutat.

D'altra banda (digueu-me demagog), els embussos de trànsit reiterats, a banda del lògic «cabreig» dels conductors que estan farts de l'espectacle, contribueixen, a més, a l'augment dels nivells de monòxid i diòxid de carboni, és a dir, a major contaminació. Però, qui vetlla per tots nosaltres des de la Casa de la Vila deu pensar que com que ja estem avesats a conviure amb la pol·lució, no ve pas d'una mica més i que som uns exagerats.

El ciutadà es queixa per vici. Pel que fa a les emprenyades i atacs de nervis dels conductors, tampoc cal amoïnar-s'hi perquè, al cap i a la fi, la nostra salut pulmonar i cardiovascular té una importància molt relativa si ho comparem amb el goig de sacrificar-se, malgrat sigui per força, per una causa tan elevada, on vas a parar!