Les places (hereves de l'àgora grega) han estat històricament espais de trobada i diàleg i els llocs adequats per a fires i mercats. També per acollir tota mena de manifestacions festives, culturals o polítiques. Ja sigui per a l'intercanvi, la celebració o la reivindicació, sempre han estat llocs d'entesa, de donar-se la mà i pactar. Afortunadament, a Girona, de places en tenim moltes, repartides al llarg i ample de la nostra geografia urbana, i són de tota mida i tipologia.

La plaça de la Constitució n'és un bon exemple. Sorgida de l'esponjament de la zona del Mercadal en un un indret que havia estat ocupat per les fàbriques Grober i La Gerundense i les oficines i tallers de Fecsa, va ser inaugurada l'any 1990 amb aquest nom en commemoració de la constitució aprovada vuit anys abans (a Girona, per cert, amb una participació del 72,3% i un 93% de vots a favor). És una extensió amplíssima al cor de la ciutat, amb una part arbrada que limita amb la Gran Via i l'altra part dura de formigó que limita amb l'escola Eiximenis, el carrer Séquia i la plaça de Santa Susanna que, d'alguna manera, integra per absorció. És, doncs, un emplaçament de gran centralitat que compleix a la perfecció la funcionalitat que se li demana.

Ara fa dos anys, com a conseqüència dels malaventurats successos derivats del que se n'ha vingut a dir el procés, l'Ajuntament, amb el suport d'una bona part de la ciutadania però també contra l'opinió d'una altra bona part no menys important, va canviar-li el nom pel de plaça de l'U d'Octubre de 2017. Aquest és ara el nom oficial segons acord plenari del 12 de febrer del 2018. Així i tot, per molts, entre els quals m'hi compto, el nom popular i profundament sentit continua essent el de plaça de la Constitució.

I és precisament aquest anhel de constitucionalisme l'únic que pot fer possible la llibertat i la convivència de tots els ciutadans i de tots els grup polítics i socials, no tan sols en la diversitat sinó també en la discrepància, que dona sentit a aquest títol genèric per a una col·laboració periòdica a les planes d'aquest diari on procuraré tractar temes de l'actualitat gironina des d'una vessant que podríem dir-ne social o política. Si escau, també sortiran aspectes de l'actualitat catalana, espanyola o internacional. I encara que de tant en tant hi puguin haver elements de crítica, miraré que tinguin un aire positiu i constructiu. Si sorgeix discrepància, no estarà renyida amb el diàleg ni amb el natural acarament d'opinions perquè això és, precisament, el que la Constitució (tota constitució) garanteix i empara: concòrdia, entesa i, en tot cas, confrontació democràtica en un marc de convivència que la ciutadania reconeix com a valor suprem. En definitiva, acceptació d'unes regles de joc que obliguen i beneficien tothom per igual.

Així, doncs, aquest espai neix amb la voluntat d'aportar un petit gra de sorra als afers col·lectius de la ciutat. Una col·laboració modesta pensada i elaborada des de l'esperit obert de la plaça de la Constitució.