I si les flors de Temps de Flors són d'una empresa de Sevilla o de Madrid? O de Galícia? Alguns dels voluntaris que cada any fan els muntatges de l'exposició floral de Girona estan neguitosos perquè temen que el concurs públic obert per l'Ajuntament -per trobar una empresa o un viver que subministri totes les plantes i flors- els pugui perjudicar si guanya una empresa que està a centenars de quilòmetres de la capital gironina. El problema no rau en l'origen de les flors, sinó en com resoldria aquesta empresa alguna incidència. I si una flor no és vermella com havien demanat? I si envien roses i no clavells? I si es reben 3.000 flors d'un tipus però havien de ser 30.000? Qui no s'ha equivocat mai amb un zero? Els voluntaris temen que qualsevol error d'aquest tipus no es pugui arreglar amb prou rapidesa i per tant hi hagi afectacions que no es puguin resoldre per la dificultat de tenir un interlocutor directe o per la tardança a poder subsanar un error. Aquestes i altres qüestions s'han posat sobre la taula en les darreres reunions, algunes maratonianes, amb la presència dels organitzadors de Temps de Flors: associacions, Ajuntament i altres representants implicats.

L'Ajuntament està atrapat. Per primer any ha hagut de convocar un concurs públic, en compliment de la llei estatal de contractes de l'administració local, per garantir la transparència en tot el procés i democratitzar les opcions de qui pugui estar interessat a aconseguir contractes de les institucions públiques. En un primer intent, va quedar desert. Actualment, ha obert un segon torn, pel tràmit d'urgència i amb un termini per presentar-se més curt. El termini per presentar ofertes acaba el dia 11. Això és ja dimarts vinent. Aquesta incertesa encara causa més temors. Fins al punt que l'Ajuntament ha arribat a proposar als voluntaris que creïn una mena d' Unió Temporal d'Empreses (UTE) per accedir a la licitació i guanyar-la. Però les associacions i els voluntaris ho han rebutjat precisament amb la premissa que són «voluntaris» i que no volen ser un distribuïdor de diners o de material. També ha sobrevolat l'opció d'oferir a diferents vivers i empreses locals que siguin aquests que s'uneixin i es presentin al concurs. En aquest cas, si hi hagués un error, la interlocució i la resolució podrien ser més ràpides.

Si el dia 11 no hi ha cap empresa que hagi presentat cap oferta o cap s'adapta al plec de clàusules, es tornarà a decretar com a desert el concurs. Llavors s'haurà d'estudiar si, legalment, és possible fer una adjudicació directa.

Fins l'any passat, hi havia un registre de proveïdors. Les empreses que oferien plantes i flors eren prop de 50. Els voluntaris podien escollir on anar a comprar entre aquesta llista i ho facturaven al consistori, en forma de subvenció i amb un límit econòmic per a cada projecte.