La Universitat de Girona (UdG) ha explicitat la seva postura favorable a l’absolució pels dotze encausats que aquests dies s’asseuen al banc dels acusats per les protestes de 2011 a la Facultat de Lletres i que va acabar amb diversos ferits. L’actual rector de la UdG, Quim Salvi, ha declarat com a testimoni i ha assegurat que la postura de la comunitat universitària és que els dotze encausats «no pateixin conseqüències» pels fets dels quals són acusats, és a dir, desordres públics, resistència i atemptat contra agents de l’autoritat, pels quals la fiscalia demana penes de fins a més de dos anys de presó.
En un escrit que ha entregat al tribunal de la secció tercera de l’Audiència de Girona, que jutja el cas, la Universitat renuncia a percebre cap mena d’indemnització pels danys que podrien haver causat els aldarulls del 16 de desembre de 2011 al claustre.
Salvi va formar part de l’esdeveniment organitzat a la sala d’actes on va participar l’expresident Artur Mas amb motiu del 20è aniversari de la Universitat. Sobre la protesta que va traslladar-se de plaça Sant Domènech fins al claustre de la Facultat de Lletres, ha indicat que tot i que havien sentit «cridòria», els concentrats no van impedir el transcurs habitual de l’acte, i que en cap moment va veure perillar la seva integritat.
La llavors rectora, Anna Maria Geli, va autoritzar els agents antiavalots a accedir al recinte universitari per carregar contra els manifestants, una decisió que va aixecar molta polseguera i que era "inèdita" segons van declarar diversos membres de la comunitat universitària. Salvi ha explicat que durant el seu mandat com a rector, iniciat el 2017, «mai» ha autoritzat l’entrada d’agents de l’autoritat al recinte universitari ni ha «considerat mai la possibilitat» de fer-ho. «Hem apostat pel diàleg i hem arribat sempre a acords», ha subratllat.
El successor de Geli, Sergi Bonet, també ha declarat en el mateix sentit, situant el recinte universitari com un «espai de diàleg on s’ha de formar ciutadans lliures i compromesos».
Cap intent de "boicot"
La tercera sessió del judici ha comptat amb una quinzena de declarants que van ser al lloc dels fets, manifestants o personal universitari. Els assistents a la protesta han declarat que en «cap moment» s’havia volgut impedir la realització de l’acte entrant per la porta metàl·lica que connecta el claustre amb la sala d’actes, sinó que el que es pretenia era fer soroll.
De fet, la majoria han relatat que no sabien que allí hi havia una porta, i que creien que era una planxa que aguantava la paret. «Volíem instal·lar pancartes que havíem preparat per rebre Mas i que contenien lemes contra les retallades», ha explicat un dels testimonis, «però ni tan sols ens van deixar col·locar-les a les tanques». Una situació que s’hauria agreujat quan la protesta es va traslladar al claustre, un cop començada la cerimònia.
Llavors els testimonis subratllen que van aprofitar l’obertura de la porta per intentar desplegar una pancarta que poguessin veure els assistents, un intent que no es va poder dur a terme perquè llavors van iniciar-se les càrregues policials. «Volien impedir-nos el dret a protesta», s'ha queixat un dels declarants.
Versions contraposades
Els fets van tenir lloc en primer terme a plaça Sant Domènech en una manifestació contra les retallades amb motiu de la visita de Mas que va concentrar centenars de persones per rebre’l. Allí hi hauria hagut un estira-i-arronsa amb agents per la col·locació de pancartes, segons van explicar alguns testimonis. Amb tot, les càrregues van produir-se al claustre, on una cinquantena de manifestants va traslladar-se en conèixer la ubicació de l’expresident. Segons agents policials, els concentrats volien impedir l’acte posant en risc la integritat física dels assistents pel llançament d’objectes contundents, mentre que membres de la comunitat universitària i estudiants que eren al lloc dels fets neguen aquest relat i subratllen que l’actuació policial va ser «injustificada».
La setmana vinent declararan en últim terme els dotze acusats, dels quals deu són antics estudiants i els dos restants treballadors del Personal d'Administració i Servei (PAS), i el judici quedarà vist per a sentència.
