El judici contra els encausats pels disturbis a la Universitat de Girona (UdG) l'any 2011 amb motiu de la visita de l'expresident Artur Mas a la Facultat de Lletres pel 20è aniversari de la institució va arrencar ahir després de vuit anys, amb l'anunci a l'inici de la vista per part de l'advocat de la Generalitat que es retirava l'acusació contra els dotze manifestants que es van asseure al banc dels acusats.

Ara, la Generalitat considera que es van produir faltes i no delictes, i que per tant tot el que es demanava ja ha prescrit. L'acusació particular encapçalada per l'advocat Benet Salellas també va retirar els càrrecs contra els dos mossos d'esquadra que també es van asseure al banc i a qui responsabilitzava de tortures i lesions i pels quals exigia penes d'un any i mig de presó i vuit d'inhabilitació.

La retirada dels càrrecs contra els dos agents ha fet caure l'única acusació que hi havia contra ells i per tant van ser absolts de facto. Es manté, però, l'acusació de la Fiscalia contra dotze manifestants, dels quals deu eren estudiants i els dos restants treballadors del Personal d'Administració i Serveis (PAS) pels delictes d'atemptat contra agents de l'autoritat, resistència i desordres públics. Les penes que els reclamen són de fins a dos anys i dos mesos de presó.

La visita del llavors president de la Generalitat, Artur Mas, a l'Aula Magna de la Facultat de Lletres el 16 de desembre de 2011 pel 20è aniversari de la Universitat va acabar amb càrregues policials contra manifestants concentrats als accessos de la sala que rebutjaven la seva presència i es queixaven de les retallades en educació empeses pel Govern.

La Generalitat s'havia personat com a acusació arran d'aquests fets i demanava més de tres anys de presó per a un dels processats i més de dos anys per a set d'ells, una pena més elevada de la que demana la fiscalia. L'any passat Quim Torra va assegurar en una visita a Lletres que estudiaria retirar l'acusació, però poc temps després va al·legar que no podia fer-ho perquè hi havia hagut mossos ferits i la Generalitat havia d'oferir-los «assistència legal».

La secció quarta de l'Audiència de Girona va acollir ahir la primera vista dels dotze encausats, que va iniciar-se amb la declaració de dotze mossos d'esquadra que van formar part de l'operatiu policial per protegir els accessos a la Facultat de Lletres, o que van participar en les diligències obertes arran dels incidents. Els dotze acusats seran els últims a declarar.

Segons van assegurar els agents policials que van formar part del dispositiu, els concentrats «van llançar objectes» i volien «intentar accedir al recinte» trencant la línia policial instal·lada davant una porta d'accés a l'Aula Magna. Allí va ser on es van produir les càrregues policials, que segons els declarants es van iniciar després que un grup d'unes 50 o 60 persones «posés en risc» la integritat d'agents i manifestants pel desnivell d'uns 3 metres que hi havia entre la porta i el claustre. Alguns dels agents van assegurar que quatre dels processats eren manifestants «coneguts» per haver participat en altres concentracions, i que inclús sabien com es deien.

Els agents van coincidir en l'actitud «violenta i agressiva» dels concentrats davant la porta de l'aula Magna, i alguns van declarar haver vist llançaments d'objectes com ara pedres i una pota de ferro d'una taula que havien desmuntat, però no van poder identificar-ne els responsables. La majoria, però, va indicar que s'havien produït insults i violència «física» a cops de puny i de peu.

El responsable de l'operatiu va declarar que va demanar al vicerector l'accés al recinte davant el «perill» que els manifestants traspassessin la línia policial, i que aquest al seu torn ho va sol·licitar a la rectora, que era dins l'acte. D'entre les lesions que van descriure els agents, per les quals cap d'ells reclama indemnització, hi ha el llançament d'un casc contra un dels agents i cops de puny.

La defensa dels encausats va qüestionar als agents la identificació a posteriori que es va fer d'alguns dels acusats, a través de fotografies obtingudes a partir de fitxers policials. «Si aquests manifestants no tenien antecedents policials, com pot ser que s'obtingués informació seva a aquests fitxers?», va voler saber. Amb tot, un dels testimonis que va instruir els atestats va indicar que és un procediment habitual del cos. La defensa també va considerar que s'havia vulnerat el dret d'autonomia universitària quan s'havia permès als agents accedir al claustre. Fou la llavors rectora del centre, Anna Maria Geli, qui donà permís als agents.

Dos anys per desordres públics

Segons la fiscalia, el dia dels fets els manifestants van concentrar-se al voltant de l'accés a Sant Domènec, lloc on s'havia organitzat l'acte a les 12 del migdia. La zona estava protegida per tanques i un cordó policial, que els manifestants «van intentar tallar, fent que les personalitats que hi assistien haguessin d'accedir per una altra via».

Després d'aquest primer incident, un grup de concentrats va decidir traslladar-se al claustre de la Facultat de Lletres i van «forçar una porta metàl·lica que comunicava el claustre amb l'Aula Magna». La fiscalia indica que els manifestants van «empènyer, agredir, increpar i llençar objectes als agents dels Mossos que participaven en l'operatiu policial».

Més enllà de les penes de presó, la fiscalia també reclama multes i dies de localització permanent per a algun dels encausats per faltes de lesions o de danys. La defensa en demana l'absolució. El judici continuarà avui.