15 de gener de 2020
15.01.2020

Les lliçons del Balandrau

16.01.2020 | 06:30

El Balandrau s'ha salvat. Al final el Departament d'Educació no tancarà l'única línia de P3 que té i, per tant, en principi aquest any es veu garantida la continuïtat de l'escola i el seu projecte pedagògic. És una molt bona notícia de la qual podem treure diverses conclusions. En primer lloc, que la mobilització i la lluita donen els seus fruits, i aquí volem felicitar l'enorme capacitat de reacció i mobilització de les famílies d'aquesta escola. Aprenem-ne.

En segon lloc, es desmunta la idea de la planificació fonamentada per Educació. Com es justifica, si no, el canvi de rumb en només dues setmanes? A hores d'ara el Departament ha estat incapaç de posar sobre la taula els motius fonamentats que justifiquin el tancament. El cert, de fet, és que no hi ha cap tipus de dades que justifiquin el tancament de grups de P3 públics a la nostra ciutat. Ni a la Balandrau, ni al Montfalgars ni al Marta Mata.

Certament, malgrat la ciutat augmenta d'habitants, es produeix una baixada progressiva del padró d'infants que han de començar P3. Aquest descens global, però, afecta de manera molt diferent les tres zones escolars en què està dividida la ciutat i en cap cas justifica tancaments de grups públics. M'explico. D'entrada a la zona 1 és on més disminueix, a la zona 2 disminueix ben poc i a la zona 3 augmenta. Per què, doncs, es volen tancar grups a les zones 2 i 3?

A més, si observem la realitat de les preinscripcions, les dades ens diuen que les previsions sovint no es compleixen. Així veiem com en el curs 2019/20 el padró preveia una demanda de 1.031 alumnes, però en canvi es van fer 1.048 preinscripcions. Girona exerceix de capital i atrau famílies d'altres municipis que, malgrat tenir menys puntuació per entrar a l'escola escollida, aposten per intentar-ho. Cal recordar, a més, que després de les preinscripcions encara arriba un volum important d'alumnat que s'incorpora a les escoles al llarg de tota l'etapa educativa.

Malgrat això, ja en aquest curs es va tancar un grup de P3 a l'escola Dalmau Carles i això ha provocat un dèficit importantíssim de places a la zona 2 (han faltat 32 places públiques i dues de concertada tenint en compte les primeres opcions), que no s'ha pogut ni compensar amb escoles públiques d'altres zones. En tota la ciutat s'oferien 700 places públiques però en primeres opcions se'n van sol·licitar 712. La concertada, en canvi, oferia 425 places, ha tingut 336 sol·licituds, però ha acabat matriculant 29 alumnes més segurament de famílies que inicialment havien optat per escoles públiques. I és que, malgrat que baixi el padró, la demanda d'escola pública es manté ja que el que baixa és la demanda d'escola concertada. Per què, doncs, seguim tancant grups de pública? Amb quins interessos i motivacions?

Una de les justificacions que sovint s'utilitza és la de la segregació escolar. Generar sobreoferta de places certament pot provocar una distribució desequilibrada de l'alumnat: s'omplen les escoles de manera desigual segons la demanda i a les escoles menys demandades s'hi podria acabar acumulant l'alumnat d'incorporació tardana.

La sobreoferta, però, ja hem vist que no es dona a l'escola pública. A més, el tancament de grups públics no ho resol, ja que la realitat ens diu que les famílies que no han entrat en les opcions públiques escollides continuen defugint determinades escoles optant per la concertada com a darrera opció. Sí que es podria resoldre fàcilment amb una baixada de ràtios inicial de totes les escoles que forçaria un repartiment més equilibrat de l'alumnat i permetria distribuir de manera equitativa l'alumnat d'incorporació tardana.

M'agradaria poder explicar també les previsions per al proper curs i valorar-les amb les dades en què suposadament s'ha basat el Departament d'Educació. La realitat, però, és que malgrat que formo part del Consell Municipal d'Educació (CEM) i de la comissió de planificació escolar, no en disposem. Tampoc les tenen els tècnics ni el govern gironí, tot i que segons la llei d'educació han de ser consultats i participar en la determinació de l'oferta educativa. I aquí rau una de les problemàtiques més greus en aquest tema. Tot i que en el marc del CEM, on estan representats tots els estaments educatius de la ciutat, així com els partits polítics, hi ha dues comissions que treballen des de fa temps en temes de planificació i lluita contra la segregació escolar i que reiteradament han fet arribar al Departament els seus neguits i propostes, el Departament aposta repetidament per ignorar-los. Pren decisions tirant pel dret i sense ni tan sols tenir la deferència de comunicar-les en els espais adients.

Des de Guanyem Girona no ens rendim, no admetem cap tancament de grup públic a la nostra ciutat, ens mantenim al costat de les escoles amenaçades i seguim treballant de valent per una educació de qualitat per tothom, potenciant l'escola pública i treballant de forma seriosa, amb dades contrastables i amb l'aportació de tota la comunitat educativa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook