14 de gener de 2020
14.01.2020

La Carla

14.01.2020 | 06:30

Vaig anar a un d'aquests grans magatzems de material esportiu que assetgen la ciutat. A Girona, les grans superfícies mai han estat massa grans. Com massa res del que tenim, més enllà de la pretensió de ser-ho. Quan em vaig atansar a la filera de caixes per pagar, un missatge ben clar em va demanar que esperés el torn per saber en quina havia de fer-ho. Una veu femenina, metàl·lica i mecànica, va anunciar «caixa número quatre». A la quatre, a part de la caixa enregistradora, un terminal per pagaments electrònics i un taulell, també hi havia una caixera. Uniformada amb la marca de la casa, em va regalar un bon dia professional. De les deu o dotze posicions de pagament, la número quatre tenia quelcom que la feia singular. Un somriure franc i generós. I una gestualitat dolça i espontània coreografiaven el salt entre la fredor comercial a la qual estava obligada, i la seva natural manera de relacionar-se amb el món. A partir d'aquell moment, la caixera número quatre es va convertir en la Carla. Per mèrits propis. Però de fet, vull creure que la Carla mai s'ha sentit la caixera número quatre. I en aquest fet és on rau la singularitat de la seva acció de resistència. D'ençà que algú decideix el nostre nom, passem a ser tot menys un acte d'amor. Ens convertim en codis a la seguretat social, en un número de vuit xifres en forma de DNI, en una adreça fiscal, en un número de telèfon a l'agenda d'un munt de persones i d'empreses. Pel cap baix, en pocs anys, ens convertim en votants, en cens, en estadística, en projecció demogràfica, en dispesers del sistema, en clients, en patrons, en jubilats o en aturats. Si ets massa jove, en problema per als funcionaris d'ensenyament. I si ets massa vell, en una disfunció per al departament de salut. Ja no tenim, pràcticament mai, una poma, un pit de pollastre o un iogurt al cistell, amb els quals gaudir del dinar. Ens hem acostumat a menjar paperets de torn a les parades de mercat, a acumular numeracions de transaccions digitals i a ser un codi de client per gaudir dels enganys sintètics en forma de premis innecessaris.

Tot això m'ho va fer oblidar per uns segons eterns la caixera número quatre. La Carla.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook