quest 2020 ha de servir per desencallar la construcció del nou hospital Trueta. Una obra necessària, per als pacients i per als professionals, que serà un pas endavant en l'atenció, la recerca i la formació mèdica per a tota la demarcació i també per al país. El debat públic s'ha reduït massa sovint en una disputa territorial entre Girona i Salt, deixant en un segon pla, fosc, altres aspectes de més rellevància referents al model hospitalari que volem. El nou Trueta no ha de ser vist com una victòria o una derrota per ningú, sinó que tothom l'ha de percebre de manera positiva perquè al cap i a la fi és de salut, del que estem parlant.
Totes les parts hem exposat els nostres arguments, i la cridòria massa vegades ha impedit analitzar de manera freda pros i contres de les opcions sobre la taula: Domeny, pla de Salt, o terrenys actuals. Perquè en aquest debat s'ha d'escoltar tothom, especialment a tots els professionals sanitaris, però també els que som responsables públics. Hem estat escollits no només per gestionar l'esfera pública, sinó també per incidir en les decisions que afecten el futur del nostre territori atenent l'interès general, i evidentment el nou Trueta és un d'aquests reptes. No he volgut entrar mai en la visceralitat del debat, sempre he parlat amb dades i arguments sobre la taula i m'he trobat amb tothom per contraposar opinions, perquè crec que aquest és el camí per desencallar el projecte. Per això, a les portes d'una decisió definitiva que ja no es pot allargar més, és imprescindible fer un seguit de reflexions que com a alcaldessa veig pertinents i tinc l'obligació de plantejar.
En primer lloc, vull posar en valor el consens en tres elements clau: cal un nou Trueta del segle XXI, cal fer-lo al més aviat possible i no perdre més el temps, i l'hospital ha de ser el motor d'un parc de salut que integri recerca i formació amb espai suficient per a les necessitats futures. Sobre aquesta base, posem en una balança prioritats, debilitats i fortaleses de cadascuna de les opcions, de manera serena i sincera.
Començo amb el factor temps. Si estem d'acord que el nou Trueta és urgent, ens podem permetre un decalatge d'una generació més convivint en les actuals instal·lacions? Tal com hem acreditat, els terrenys de Domeny ja urbanitzats permetrien tenir les noves instal·lacions operatives en un període no superior als 6-7 anys. Al pla de Salt, difícilment es baixarà dels 13-14 anys atesa la situació urbanística de les finques. Ara bé, també entenc que es pot considerar que és millor esperar a canvi de tenir un projecte més complet.
Aquests dies m'he tornat a reunir amb representants de metges partidaris del nou Trueta al costat del Santa Caterina. Proposen una unió funcional dels dos hospitals, aprofundint en la línia d'ajuntar serveis tal com ja s'ha començat a fer en alguns casos en l'actualitat, i no vull posar en dubte la seva convicció que unint-los es pot aconseguir una millor gestió. Ara bé, des de la Conselleria de Salut a mi se'm va traslladar precisament la voluntat de mantenir els dos hospitals separats, amb les seves pròpies idiosincràsies de funcionament, titularitat i personal. Encara que es construïssin al costat, un continuaria sent ICS i l'altre continuaria sent IAS, i en cap cas s'ajuntarien. Això és el que em va assegurar el Departament, que no concorda amb el que demanen aquests col·lectius de metges.
Tanmateix, tots sabem que si s'ajunten edificis, a la llarga es desembocarà en una unificació inevitable, tal com passa sempre en aquests processos, tant públics com privats. Aquí no vull valorar si això és bo o és dolent, però és evident que tindrà unes conseqüències que s'han de posar sobre la taula ara, i no d'aquí a deu anys, perquè d'això en depèn per exemple la planificació futura o el nombre de llocs de treball. Algú pot negar que davant una fusió d'empreses i/o serveis, al final sempre s'acaba repercutint en una disminució de la plantilla? Estarem exposats a perdre personal sanitari amb aquesta unificació? Per això reclamo la màxima transparència a tothom, la decisió és molt important perquè la partida la juguem ara, i tirar la pilota endavant pot ser útil avui per sortir del pas però pot fer tornar a encallar el projecte el dia de demà.
Nosaltres hem defensat que no creiem que perdre un hospital sigui una decisió positiva. Evidentment el Trueta ha de ser un centre de referència, terciari, que ha de col·laborar estretament amb el Santa Caterina, de proximitat. Però no només. També ho ha de fer amb tota la xarxa d'hospitals comarcals, i amb la resta d'hospitals de Catalunya, i fins i tot de l'Euroregió Pirineus Mediterrània. Aquí el Parc de Salut és fonamental. Si els unifiquem, tendim a la centralització. Per tant, els meus dubtes crec que són raonables: perdrem una porta d'urgències? Perdrem capacitat de maniobra davant situacions de crisi? Es pot veure alterada la qualitat de l'atenció de proximitat que avui ofereix el Santa Caterina? Opino sincerament que són elements a tenir en compte, i que al llarg del debat no s'han aclarit.
Perquè aquí hi afegim aquest tercer element: què passarà amb el Santa Caterina? Avui és referent sobretot en el tractament de la salut mental, i seguint amb les preguntes, com pot afectar una multiplicació de l'activitat en l'actual model del Parc Hospitalari Martí i Julià? Un hospital de referència com el Trueta s'ha d'adaptar al model de proximitat del Santa Caterina? O el Santa Caterina quedarà engolit pel nou Trueta? Convé que sigui així? Convé concentrar tots els equipaments mèdics (i aquí hi sumo Clínica Girona) en una mateixa zona? Jo no ho crec, si bé entenc els arguments que ho defensen, que són igual de vàlids dels qui s'hi oposen. Tot plegat, evidentment, sense entrar en el detall d'altres aspectes paral·lels: mobilitat, entorn, aparcament, equilibri urbanístic, organització universitària, capacitat per atraure activitat industrial i congressual vinculada al sector mèdic, etcètera. Entre tots, hem analitzat suficientment les debilitats i les fortaleses de cada opció en tots aquests punts, o ens hem deixat portar per una radicalització de les posicions?
En tot cas, en el que estem tots d'acord és que cal prendre una decisió, i fer-ho de manera ràpida. El debat s'ha eternitzat i s'ha enverinat, i com a alcaldessa de Girona reitero aquí que el meu objectiu és vetllar per la qualitat assistencial i l'atenció a pacients i famílies. No és una qüestió de límits territorials, sinó de projectar un Parc de Salut que garanteixi el benestar dels gironins i gironines al llarg del segle XXI i que sigui un motor per a la recerca, referent al sud d'Europa. I admeto que arribats a aquest punt, la balança tant es pot decantar cap a Domeny i la zona nord, com cap al sud al Pla de Salt. Tots els arguments em semblen vàlids, ara bé, les conseqüències de l'opció sud em generen unes incògnites que no em genera l'opció nord, que és la que ha defensat tant l'Ajuntament de Girona com el Parlament.
En la multitud de reunions que he tingut sobre el Trueta, tots hem estat d'acord que volem el millor hospital possible. Demano a aquest inici d'any que davant l'esperada imminència de la decisió siguem tots el màxim d'equànimes possible, amb sinceritat i amb totes les cartes sobre la taula, perquè la balança decanti cap al que sigui millor per a la ciutadania. I a partir d'aquí, treballem tots colze a colze per convertir el projecte en realitat al més aviat possible.
