Com emprèn el nou repte?

Amb molta il·lusió i ganes. No és un càrrec que m'ha tocat, sinó un càrrec que volia. Ja fa temps que tenia planificat anar a totes a les eleccions per guanyar, d'una forma democràtica, és clar, perquè amb en Castanyer som companys i amics. És cert, però, que soc molt més actiu i aquests últims quatre anys jo ja portava el pes específic de l'associació i volia estar a totes les comissions, però no em deixaven. Els altres anaven a un altre ritme, amb una moto de 125 i jo vaig amb una de 500.

Divuit de les 31 associacions que hi ha la ciutat estan adherides a la federació. Què en pensa d'aquelles que no hi són?

Que no volen treballar per la ciutat. Qui forma part de la FAV són aquelles associacions de veïns que volen potenciar el seu barri però també volen que la ciutat funcioni. Aquestes són les que tenen les idees més clares. Hi ha moltes associacions que només es volen dedicar a fer les seves festes majors i els importa un rave tota la resta, una decisió legítima.

Es marca com a objectiu aglutinar més associacions?

L'anterior president va intentar incorporar més gent però és complicat. En 7 anys han passat unes 21 associacions per la FAV. Quan tenen un equip més constant i seriós entren a la federació i després, quan canvia la junta, doncs potser marxen. Cal tenir en compte també que a la federació quan hi ha un barri de classe mitjana-alta, com el meu, volem una sèrie de coses i xoquem amb altres barris més socials que tenen altres problemàtiques i que el que només volen són mesures socials. Però, escolta, si no millorem la qualitat de vida de la ciutat, amb quins diners es pagaran les ajudes?

Com es defensen les necessitats tan diverses que existeixen entre barris?

Bàsicament amb molt de diàleg, tenir les idees clares i defensar les propostes amb arguments. Un exemple d'entesa és el projecte Camins de Barri. Vam connectar tots els barris a través d'un intinerari. A mi em va tocar connectar Torre Gironella, Montilivi i el sector est. En aquest projecte ens vam unir tots per millorar la ciutat.

Per què és important que existeixi la federació?

Perquè reuneix la ciutadania i l'enforteix. Als polítics no els interessa que la ciutadania sigui forta perquè els demostraria que ho fan fatal. Els últims anys, els partits polítics el que han fet és incorporar a les seves llistes els presidents de les associacions de veïns que més treballaven. Jo m'hi nego perquè vull ser un líder ciutadà. Intento que la ciutadania arribi al mateix nivell de discussió i de poder que els partits polítics. Això ja li vaig dir a l'alcaldessa Marta Madrenas, i a la Maria Àngels Planas, amb qui tinc molt bona relació, és la regidora que més val.

Com creu que serà ara la relació de la FAV amb el govern?

Seguiré amb la via de diàleg que ja he establert aquests anys, és a dir, reunions periòdiques per parlar sobre diferents qüestions amb els regidors. Abans, cada mes em reunia amb els regidors Eduard Berloso, per parlar sobre seguretat, i en Narcís Sastre, per Medi ambient. També em reunia amb ERC, el PSC i Cs. Em tenen pels núvols, ho dic amb tot l'afecte del món, i saben que soc independentista. Però si ells veuen que estic treballant per la ciutat... Tinc bona relació amb gairebé tots els partits polítics, menys amb la CUP. Vaig anar amb en Salellas i li vaig dir que volia reunir-me amb ell cada mes i em va posar mala cara. No hi ha feeling.

Una de les associacions que no forma part de la FAV és Font de la Pólvora. Què pensa sobre els talls de llum que pateixen els veïns?

Allà existeix un problema molt complex on intervenen molts factors i... millor no en vull parlar. Des de Vila-roja m'han convidat a anar al centre cívic del sector est a parlar amb les associacions de veïns sobre els talls de llum. Jo no vull anar a la reunió de la Plataforma contra els talls de llum perquè sé qui són i sortiré per una finestra. Anar a un lloc on no es parla amb arguments i dades i no es parla de res, això és perdre el temps. Jo soc una persona seriosa i quan parlo d'un tema vaig documentat fins a dalt, no vaig amb quatre mans dient collonades. I amb aquesta força que tinc, desmunto molta gent. Dels talls de llum soc dels que en sé més, la veritat, i més que molts polítics. A mi el que més em preocupa és la seguretat i els talls de llum, i amb aquest últim gairebé m'hi he especialitzat. Compto amb el suport de les associacions de Vila-roja i Torre Gironella perquè els vaig ajudar a aturar els talls pressionant l'equip de govern i Endesa. El que passa a Font és un cas apart.

Parla de seguretat, com treballaran aquest aspecte?

Ja ho estem fent. El principal repte és coordianar els diferents agents. Estem veient com totes les administracions van per lliure i totes s'autojustifiquen. Llavors, la federació el que ha de fer és exigir aquesta coordinació de totes les forces policials.

Té Girona un bon model de turisme?

Considero que el turisme és una gran economia. El que passa és que entre tots l'hem de saber reconduir. Coincideixo 100% amb els veïns del Barri Vell quan diuen que Girona no pot tenir únicament un turisme de pedra. Es queixen, però també s'enriqueixen d'això. Totes les coses tenen pros i contres i el que no poden fer és queixar-se dels inconvenients i estar d'acord amb l'altra part.

Centrem-nos, cap a on s'hauria d'obrir el turisme?

Cap a tres direccions. Primer s'haurien de potenciar les rutes saludables. La federació va fer una anella que relliga tots els barris a través d'una ruta. Inclou dos grans miradors: el castell de Montjuïc i les Pedreres. Això s'ha de reactivar perquè vingui el turisme familiar. De l'altra banda, es podria revitalitzar Sant Narcís creant allà un nucli per als cicilistes amb tallers, aparcaments, restaurants i botigues per a aquest col·lectiu. I, finalment, atraure el turisme amant del ioga creant més boscos terapèutics com el que tenim a Palau-Sacosta.

Què pensa dels pisos turístics?

Es diuen moltes coses falses sobre aquest tema. Jo ho he seguit i estudiat. Què costa abans de dir qualsevol cosa anar a veure el director de Turisme de la Generalitat a Girona i demanar-li dades? S'ha de tocar de peus a terra. Es juga amb el número de llicències però molts no els usen com a tal.